Els valencians cada vegada tenen menys fills, més tard, i cada vegada més sense estar casats (4 de cada 10 fills són extramatrimonials), mentre que els casaments es desplomen i els qui es casen ho fan majoritàriament pel civil -3 de cada 4 parelles-. Tot i això, de cada 10 matrimonis 7 es trenquen, una de les majors taxes del país.

A més, la societat valenciana cada vegada està més envellida -hi ha ja 159.902 persones més grans que joves- i moren més persones de les quals naixen, segons les conclusions de l'informe de l''Evolució de la Família a la Comunitat Valenciana 2016' presentat este dimecres per l'Institut de Política Familiar (IPF).

Sobre esta qüestió, el president de l'IPF, Eduardo Hertfelder, i la presidenta a la Comunitat Valenciana, María del Carmen Mateu, han alertat que este descens de la natalitat -naixen 14.867 xiquets menys que en 1980, un 25,6% menys, porta el sistema de l'estat del benestar i de les pensions "a la fallida".

Així, l'estudi alerta que l'índex de fecunditat d'1,32 fills per dona està "molt allunyat" del nivell de reemplaçament generació (2,1). Alacant, amb 1,29, és la província de la comunitat amb menor índex de fecunditat, seguida de València, amb 1,31, i Castelló, amb 1,36. El reemplaçament generacional seria encara pitjor si no fora per l'aportació de les mares estrangeres.

El president de l'IPF ha explicat que el retard en l'edat de tindre fills, als 31,66 anys de mitjana, dificulta la recuperació de la natalitat els anys vinents. D'altra banda, cada vegada naixen més xiquets fora del matrimoni a la Comunitat Valenciana -18.000 anuals- de manera que ja quatre de cada 10 fills siguen extramatrimonials.

Hertfelder ha afirmat que, tot i que el nombre d'avortaments ve reduint-se els últims anys, "s'ha convertit en un mètode de planificació familiar en la Comunitat" ja que "una de cada tres dones ja havia avortat anteriorment". Sobre esta qüestió, ha assenyalat que en 2015 es van registrar 8.243 avortaments i va atribuir el descens del nombre d'avortaments a "una reducció de la immigració" i "a un transvasament dels avortaments quirúrgics a químics". Un programa que, ha assegurat, "potència la Comunitat Valenciana i Catalunya".

Alhora, s'està produint "un buidatge" de les llars, en registrar-se 2,45 membres per llar, per la qual cosa si no es revertix la tendència en 2025 baixarà a 2 membres per llar. A més, les llars cada vegada són més unipersonals, 1 de cada 4 llars, i d'ells el 44% són de persones majors de 65 anys.

D'altra banda, cada vegada hi ha menys matrimonis: en 2015 hi ha hagut 4.486 menys que en 1990, un 22% menys, i esta caiguda haguera estat molt més si no fora per la injecció de 3.135 matrimonis internacionals.

Qui es casa ho fa majoritàriament pel civil: han passant de 5.000 en 2000 a 13.500 en 2015, un creixement del 136% i suposen ja 3 de cada 4 matrimonis. A més, els valencians són, al costat dels canaris, balears, catalans i madrilenys, els que més tard es casen, als 35,6 anys de mitjana.

Cada 42 minuts es trenca un matrimoni, 34 matrimonis cada dia. D'esta manera, la Comunitat Valenciana (2,5) és, juntament Catalunya i Canàries, la Comunitat Autònoma amb major taxa de ruptura familiar.

Mateu ha lamentat que a la Comunitat Valenciana seguixen "sense aplicar-se una verdadera i eficaç conciliació de la vida laboral i familiar". Per esta raó, advertix que els problemes de la família valenciana "s'estan agreujant" i el "futur és desolador".

Malgrat això, ha criticat que a la Comunitat "la Família ha desaparegut de l'administració valenciana" ja que dins de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives "no hi ha cap organisme específic".

Per esta raó, ha lamentat que "no existix ni voluntat política ni mesures ni plans de suport a la família que resolguen la seua diferent problemàtica" ja que la família valenciana "té unes ajudes directes molt reduïdes i insuficients a nivell estatal i que a més a nivell autonòmic són inexistents" i "amb grans restriccions per a poder accedir a elles".