Així ho han assenyalat als mitjans de comunicació els portaveus de les formacions polítiques a la Comissió d'Investigació abans de començar la primera sessió d'este òrgan, en què s'ha constituït la Mesa que estarà presidida per Marian Campello de Compromís, després de rebre 10 vots a favor i cinc en blanc. Alhora, el diputat de Ciutadans Antonio Woodward serà el vicepresident i la socialista Ana Barceló la secretària.

Des de Podem, Sandra Mínguez ha assenyalat que espera que amb esta comissió "es depuren les responsabilitats polítiques dels quals van deixar en barracons als xiquets per a finançar il·legalment al PP i enriquir-se" i ha destacat que la intenció és "consensuar" un pla de treball amb altres grups.

Tot i això, ha avançat que Podem vol cridar a comparèixer, entre d'altres, a l'exconsellera d'Educació María José Catalá; a l'exconseller del mateix àrea Alejandro Font de Mora; a l'exconseller delegat de Ciegsa i exsecretari autonòmic d'Educació, Máximo Caturla, i a l'actual presidenta del PPCV, Isabel Bonig, que va ser assessora d'Assumptes Parlamentaris del gabinet del conseller d'Educació d'agost del 2004 a juny del 2007, així com l'anterior directora general de Qualitat Educativa amb el PP, Beatriz Gascó i a Camps.

Des de Compromís, Belén Bachero ha remarcat que la seua formació busca arribar "al fons de la qüestió" i depurar responsabilitats polítiques perquè, segons la seua opinió, el més important és "haver utilitzat una empresa publica de construcció de col·legis i jugar amb l'educació dels fills que ara estan en barracons per a altres coses com és el finançament del PP i l'enriquiment de certes persones".

"Parlem de 1.000 milions d'euros que han anat a parar a un presumpte finançament irregular del PP i volem descobrir a estes persones i vore on han anat els diners", ha assenyalat per a puntualitzar que Compromís proposarà la compareixença de "tots els càrrecs que van estar implicats" en Ciegsa com Máximo Caturla, l'exgerent d'Imelsa Marcos Benavent, exconsellers o Camps.

"ELLS EN FERRARI I ELS XIQUETS EN BARRACONS"

D'altra banda, el diputat socialista Alfred Boix ha assenyalat que, "estem davant de la cara més cruel d'estos 20 anys de malbaratament, corrupció, festa i conya del PP", i alhora ha denunciat que "mentre els dirigents del PP es passejaven els diumenges a Ferrari al circuit de Fórmula 1, els dilluns al matí els xiquets d'esta Comunitat entraven als barracons".

Així, ha plantejat que són "múltiples els actors d'esta trama", per la qual cosa des del PSPV proposaran polítics, exconsellers, exsecretaris generals, tècnics i treballadors per a comparèixer i "explicar el saqueig comès i permès durant anys". Insistit sobre la possibilitat que expresidents com Camps siguen citats a comparèixer a la Comissió, Boix ha assenyalat que "en cap cas cal descartar-lo".

Alhora, el diputat de C's Antonio Woodward ha indicat que l'objectiu de la comissió és depurar responsabilitats i intentarà que haurà hi haja "consens" en la proposta del pla de treball i en la citació de compareixences, entre els quals no descarta cridar a Camps.

"TOTS ELS DINERS S'HAN DESTINAT A COL·LEGIS"

Des del PP, Juan José Zaplana ha defensat el model de gestió de la seua formació en la construcció de centres educatius i que "tots els diners s'han destinat a la construcció de col·legis", pel que ha assegurat que "no vetarà la compareixença de ningú" i ha demanat a la resta de grups que tampoc ho facen.

"Els col·legis estan ací, les obres estan ací, els xiquets i les famílies les estan gaudint i el Consell que venia a canviar les coses i han convertit este curs escolar al 'gran curs de la construcció de barracons", ha manifestat el diputat popular qui ha ironitzat que el conseller d'Educació, Vicent Marzà, ha construït barracons tot i que "ara són cinc estrelles".

Així, ha insistit que espera que a la comissió es demostri que el PP "ha fet un gran treball" que "està ací" i que si algú fora de la construcció dels centres ha rebut prebendes que "ho pague". "No podran vincular mai construcció de col·legis i corrupció del PP", ha subratllat.

Segons la seua opinió, "el que té de trist tot això és que es faça un paperot d'estes circumstàncies i es done per fet una quantitat de diners que s'ha desviat i unes persones que en teoria s'han quedat els diners".

"Qualsevol obra de modificat la fa un arquitecte i demanarem que vinguen equips redactors a explicar estos diners de més que van tindre de més els centres educatius", ha insistit Zaplana, qui ha incidit que en molts casos les obres en centres les van gestionar els propis municipis. "L'obra més important dels 600 centres educatius amb el sobrecost més ha estat a Morella sent Ximo Puig alcalde, potser haja de vindre a explicar-ho", ha plantejat.

"ELS SOBRECOSTOS NO SÓN DELICTE"

Insistit pels informes de la Unitat Central Operativa (UCO) en el sumari que apunten uns sobrecostos en la construcció de centres, Zaplana ha defensat que estos "no són delictes, sinó necessitats que en la pròpia execució de l'obra se'n van necessitant".

Sobre esta qüestió ha indicat que per la pròpia dinàmica de l'administració tant en l'execució de l'obra com en els modificats pressupostaris i el desenvolupament posterior és "gairebé impossible" que es desviés diners, a excepció que "haguera un contuberni en el qual empresa, arquitecte i enginys estigueren d'acord a fer qualsevol tipus de trafullo vinculat a sobrecostos".