Així ho han explicat el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el secretari autonòmic d'Educació, Miguel Soler, durant una trobada amb mitjans sobre l'esborrany del decret, que començarà a tractar-se esta setmana en les taules de negociació amb representants de la comunitat educativa.

Entre els canvis més significatius proposats per la Conselleria, destaca l'establiment d'un Programa Plurilingüe Dinàmic únic amb sis nivells de concreció amb presència de les dues llengües cooficials i l'anglès: Bàsic 1, Bàsic 2, Intermedi 1, Intermedi 2, Avançat 1 i Avançat 2.

Així, pel que fa a Infantil i Primària, el que fins ara era un Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà (PPEC), en què s'impartix sol una àrea en valencià, correspondrà al nivell Bàsic I, el mínim "i que és el del decret del Partit Popular", ha remarcat Marzà, que ha apuntat que ara no hi ha cap centre que puga enquadrar-se en el nivell Avançat II.

A més, en el cas que el PPEC impartisca en valencià una assignatura que siga Ciències Socials o Naturals, equivaldrà al nivell Bàsic II i si totes dues es donen en la llengua autòctona, ja es passa al nivell Intermedi I. L'Avançat I correspondria a l'actual Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià (PPEV).

Així, seran els propis centres els que determinaran, segons els seus recursos, objectius, entorn etc., si desitgen quedar-se amb el nivell que tenen -tots es troben com a mínim en el Bàsic I- o canviar a un programa superior (no es podrà recular). En este cas, elaboraran una proposta que haurà de tindre la majoria de dos terços del consell escolar en el cas dels col·legis públics. Si els centres són privats, la decisió serà del titular sentit el consell escolar.

En acabar l'escolaritat, se certificarà el nivell de competència dels alumnes de manera que, per exemple, acabar el Batxillerat amb un nivell Avançat significarà obtindre l'acreditació del B1 d'anglès i el C1 de valencià sense haver de sotmetre's a un examen intern. Els centres educatius implementaran sistemes d'avaluació del sistema i també l'administració podrà controlar el compliment i resultats.

"NI OCURRÈNCIES NI APRIORISMES POLÍTICS"

La intenció, ha subratllat el conseller, és eradicar la situació de la qual es part, que és un coneixement insuficient de l'anglès i "no òptim" del valencià, per a crear "un programa de diferents nivells de concreció, que s'adapte a l'entorn de cada centre educatiu i que no imposa a ningú fer alguna cosa que ara no estava fent". "No hi ha ocurrències ni apriorismes d'una aposta política determinada", ha asseverat el titular d'Educació.

Una altra de les novetats serà la introducció d'un espai reservat, dins de l'horari lectiu, per a treballar la Competència comunicativa oral, crucial perquè els estudiants puguen adquirir habilitats per a expressar-se en la conversa.

El principal handicap, segons es reconeix des de l'administració, és la formació del professorat. Per esta raó, han assenyalat Marzà i Soler, està previst impulsar un "potent" pla dirigit als docents que preveu mesures com el Centre de Formació del Professorat en multilingüisme, que s'ubicarà en Alzira (València), activitats específiques en les Escoles Oficials d'Idiomes i intercanvis de professors d'altres països.

Pel que fa al calendari d'aplicació, el full de ruta és que en el curs 2017-2018 s'instaure en Infantil; al 2018-19 en primer i segon de Primària i al 2019-20 en tercer i quart; i la generalització en Batxillerat i FP seria en 2023-24. Miguel Soler ha apuntat, sobre la possibilitat que un Consell d'un altre signe polític deixés sense efecte el sistema, que les coses que funcionen bé persistixen en el temps "malgrat que canvie el govern".

Als responsables de la Conselleria també se'ls ha inquirit per possibles reticències a modificar els plans lingüístics per part de col·legis privats concertats o zones castellanoparlants. Sobre esta qüestió, han insistit que el futur decret deixa autonomia als centres però s'han mostrat segurs que la majoria dels col·legis i les famílies volen millorar les competències dels estudiants. "I l'administració el que va a fer és acompanyar-los", ha dit Marzà.

MODIFICAR ZONES ESCOLARS

Ací, Miguel Soler ha avançat que es podran modificar les zones escolars en grans ciutats per a assegurar que els pares puguen optar a l'hora de matricular als seus fills entre centres amb diversos nivells de llengües.

També s'ha plantejat el futur dels anomenats centres superplurilíngües, que impartixen un 80% del currículum en anglès. Sobre esta qüestió, el secretari autonòmic ha comentat que els alumnes que ja estan en este programa ho acabaran però ha cridat l'atenció sobre el fet que donar més assignatures en llengua anglesa no és sempre sinònim de major aprenentatge, ja que pot repercutir en altres coneixements no lingüístics.