El mascle alfa de la bandada de bisons de la Reserva de Valdeserrillas, de 800 quilos, va ser trobat decapitat divendres passat i altres tres exemplars han desaparegut. A més, la resta de la bandada, composta per un total 12 mascles, es troben malalts amb diarrees. Per esta raó, el Seprona investiga si han estat enverinats a través de l'aigua o mitjançant menjar.

El director de comunicació de la reserva, Rodolfo Navarro, ha explicat que dimarts passat en el seguiment diari que es realitza a la bandada el director del centre, Carlos Álamo, que s'encarrega de la seua alimentació i atencions, va detectar que tenien un comportament estrany i que havia exemplars desapareguts.

Van començar llavors la seua recerca en tot terrenys per la reserva, de 365 hectàrees, l'equivalent a una superfície d'uns 400 camps de futbol, fins que divendres passat van trobar al mascle alfa, l'exemplar "més gran, sa i bonic" decapitat" i s'havien portat la cap.

Immediatament van presentar una denúncia davant del Seprona de la Guàrdia Civil. Els agents no van trobar cap bala ni al cos del bisó decapitat ni a la zona. Per esta raó, sospiten que va poder haver estat enverinat tenint en compte que era el primer a menjar i el que més quantitat ingeria i, per tant, el primer a patir els efectes del verí. El Seprona ja ha pres mostres de menjar i beguda per a la seua anàlisi.

La resta de la bandada, que es troba també malalta amb diarrees, ja està sent atesa per veterinaris. A més, seguixen sense trobar-se altres tres exemplars. El recinte estava protegit amb una tanca cinegètica per a evitar que s'escaparen els animals tot i que Navarro ha apuntat que era relativament fàcil que els desconeguts pogueren colar-se donat a més la gran mida de la reserva.

Els 12 exemplars d'esta bandada de Bisó europeu (Bison Bonasus) van arribar entre juny de 2015 i maig de 2016 després de dos anys de gestions davant de la Unió Europa per a poder acollir a estos exemplars d'esta espècie en perill d'extinció. Estos fets poden portar una multa de 600.000 euros.

L'últim exemplar en llibertat va morir en 1919 a Polònia i llavors només quedaven 12 exemplars protegits en diversos zoos. Per esta raó, quatre anys més tard, en 1923, es va crear la primera Associació de Bisó Europeu per a intentar protegir esta espècie, que ha aconseguit, mitjançant una estricta vigilància de les dues línies existents per a evitar que es travaren, que ara mateix la població hi haja crescut fins a 4.000 bisons. Tot i això, seguixen sent una espècie feble que emmalaltixen amb facilitat, ha apuntat.

En la reserva valenciana s'eren també fent estudis, en col·laboració amb la Facultat de Veterinària de la Universitat CEU Cardenal Herrera CEU i de Biologia de la Universitat de València, des del seu comportament tant individual com en bandada, fins a la selecció d'aliment, refugi o les preferències de certs recursos amb els quals interactuen en el mitjà. A més, també s'analitza la quantitat de muntanya que netejaven, com grans herbívors que són, per a ser utilitzats com un element de protecció d'incendis forestals.