Segons la Plataforma, la introducció de la plena competència lingüística en totes les administracions públiques "evitarà que cap ciutadà s'asseu menyspreat i veja vulnerats els seus drets humans per dirigir-se en valencià a qualsevol funcionari o per sol·licitar documentació" en esta llengua.

Així ho posa de manifest en el document 'Pels nostres drets lingüístics', que ha estat presentat este dimarts al claustre de La Nau de la Universitat de València pel president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, una de les entitats que integren la Plataforma al costat d'ACV Tirant, ACICOM, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d'Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA València, Societat Coral El Micalet, Unió de Coorperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV), Plataforma per la Llengua, Plataforma pel Dret a Decicidir; els sindicats A Contracorrent, BEA, CCOO PV, COS, Intersindical Valenciana, UGT PV; i els partits Els Verds del País Valencià, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent, Podem i PSPV-PSOE.

El text assenyala que la competència lingüística en les dues llengües oficials forma part de la qualitat del servici públic, sent "condició inequívoca i imprescindible" per a poder exercir l'activitat laboral dins de les administracions públiques valencianes.

Actualment, denuncien des de la Plataforma, "el respecte als drets lingüístics individuals i col·lectius dels valenciaparlants es vulnera constantment" amb l'incompliment de l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, i l'article 19.1 de la llei 30/1984, de Mesures de Reforma de la Funció Pública (LMRFP).

Segons la seua opinió, el coneixement dels dos idiomes oficials ha d'"adaptar-se a la realitat de cada lloc de treball i funció que es desenvolupa". En este sentit, la Plataforma advoca per establir una catalogació del nivell d'especialització i coneixements tècnics i lingüístics proporcionals a les funcions professionals" dels treballadors de l'Administració.

Apunta que tota "la ciutadania té dret a elegir en igualtat de condicions el valencià o el castellà davant dels poders públics" en totes les zones "sense excepció", per la qual cosa "a les comarques castellanoparlants s'ha de garantir la informació i formació necessària per a implantar el requisit lingüístic", precisa el text.

D'esta manera, sol·licita la formació tecnicolingüística per a obtindre la certificació oportuna.

Alhora, el document proposa que el valencià marque el "segell de qualitat" a les empreses que oferixen els seus servicis a les administracions públiques valenciana. Segons la seua opinió, estes haurien d'assumir la capacitació lingüística en els dos idiomes per a la contractació de treballadors i garantir la formació permanent.

També insta al Govern valencià a establir convenis amb l'Administració estatal perquè en les bases dels concursos de trasllats a l'àmbit judicial es valore i es puntue el coneixement de la llengua com una "condició indispensable" per a poder exercir la seua funció a la Comunitat Valenciana.

SUPRIMIR "EXEMPCIONS" EN L'ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ

A l'àmbit educatiu, el document 'Pels nostres drets lingüístics' assenyala que la catalogació de llocs de treball docent i no docent estarà associada a la implantació de programes d'ensenyament en valencià "atenent l'objectiu de generalitzar estos programes en tot el sistema educatiu valencià i, sobretot, en el sector de centres educatius concertats, i la supressió de les exempcions de l'ensenyament en valencià a les comarques castellanoparlants.

En este punt, Vicent Moreno ha instat al Consell a "seduir" les zones castellanoparlants i "explicar" als pares que saber una altra llengua és una cosa "positiva", no es tracta d'"imposar" res, ha puntualitzat, però "totes les zones haurien de ser tractades en igualtat de condicions".

Després d'al voltant d'un any amb el nou Consell, Moreno ha ressaltat que en este curs escolar no hi ha tant "desgavell" d'escolars que es queden sense poder estudiar en valencià per la falta d'oferta com en anys anteriors i, tot i que no tenen xifres en este sentit, ha dit, han pogut anar "reconduint" els casos de denuncia que els han arribat.

Tot i això, ha avançat que ha demanat a la Inspecció Educativa que revise alguns casos en l'Ensenyaça Secundària en els que han detectat que de 1r a 2n de l'ESO, alumnes que estudiaven en valencià han vist que com es reduïen les unitats en esta llengua.