Segons consta a l'escrit de recusació de la Generalitat, a què ha tingut accés Europa Press, la "falta d'imparcialitat" per a analitzar el comportament del PP, ja manifestada en altres peces del procés, "contamina igualment" esta peça en la qual s'analitzen les relacions que alts càrrecs populars mantenien amb el 'Grup Correa'.

El PSPV recorda en el seu escrit, a què ha tingut accés Europa Press, que els dos magistrats ja van ser apartats de jutjar este cas en dues peces: la que jutjarà la primera època d'activitats de la trama de corrupció Gürtel, que es va desenvolupar entre els anys 1999 i 2005 i la coneguda com els 'papers de Bárcenas' i que queden dues altres pendents de resolució: la de l'Ajuntament de Jerez i la d'AENA, amb vistes fixades per al 23 de setembre i amb informe favorable a la recusació per part del fiscal.

Per la seua banda, la Generalitat, que en esta causa representa la Fundació V Encontre Mundial de les Famílies com a defensa, apunta a més que l'Audiència Nacional, fins a en tres actes, ha conclòs que les relacions dels magistrats amb el PP poden implicar un "dubte raonable" sobre l'"aparença de parcialitat" per al PP i que este conjunt de relacions, circumstàncies i nomenaments, "si bé no poden acreditar que cap dels dos alberg prejuí, sí que implica una ombra de dubta no sol en els justiciables sinó en l'opinió pública que justifica la seua recusació".

Sobre esta qüestió afegix que, la no apreciació d'esta falta d'imparcialitat, "comporta el risc de decisions i criteris dispars", de manera que esta relació "siga analitzada en uns casos per magistrats aparentment contaminats i en altres casos per magistrats objectivament imparcials" quan no hauria d'existir "ombra de dubte sobre la parcialitat en cap de les peces del procediment", de manera que tota la causa "aparega jutjada baix un examen neutral".

NEGA "MOTIUS IDEOLÒGICS"

El PSPV subratlla a l'escrit que en cap cas la seua petició es recolza en "motius ideològics" perquè "cadascú és perfectament lliure de tindre la ideologia que considere més oportuna" si no en els fets i relacions dels magistrats amb membres del PP, i la vinculació del partit amb l'organització de la visita del papa i la direcció de RTVV, que revelen una "pèrdua d'aparença de parcialitat" dels dos jutges.

El jutge José De la Mata va dictar el mes de maig passat una interlocutòria en la qual va acordar seure a la banqueta 23 persones físiques i 13 jurídiques com a responsables civils per esta peça del 'cas Gürtel' en què s'investiga la contractació de la xarxa liderada per Francisco Correa per a instal·lar les pantalles i la megafonia que cobriria el recorregut del Pontífex.

A més de Cotino, que s'enfronta amb una petició fiscal d'11 anys de presó, seran jutjats l'exdirector de la televisió pública Pedro García Gimeno, diversos alts càrrecs de la televisió pública valenciana, així com els responsables de l'anomenat 'grup Correa' Francisco Correa, Pablo Crespo, Álvaro Pérez 'El Bigotes' i José Ramón Blanco Balín.

El juliol passat el jutge ha confirmat que la Generalitat se seurà en el juí com a partícip a títol lucratiu al rebutjar les al·legacions formulades per l'Advocacia, que argumentava que no es va beneficiar de les irregularitats durant la visita del Pontífex i que en tot cas és una de les parts perjudicades.

En el seu escrit, de 15 pàgines, la Generalitat realitza una repassada de les relacions de Juan Cotino i Pedro García amb el PP i les dels dos magistrats. En el cas d'Enrique López, recalca que va ser nomenat vocal del Consell General de Poder Judicial en 2001 a proposta del PP, proposat igualment pel grup popular en parlaments autonòmics com a candidat a magistrat del Tribunal Constitucional i que ha participat en 68 seminaris de la Fundació FAES.

En relació amb Espejel, destaca la seua vinculació amb el PP a l'haver estat este partit qui ha donat suport a la proposta per a ser nomenada membre del CGPJ, càrrec que va ostentar del 2008 a 2014, i subratlla la seua vinculació amb dirigents populars com María Dolores de Cospedal.