Així, ho ha anunciat este dilluns el conseller d'Educació, Vicent Marzà, en roda de premsa per a presentar les dades referents al començament del curs escolar 2016/17, que començarà este dijous per a Educació Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat i Formació Professional.

Marzà ha recalcat que el nou Govern del Botànic vol fer de l'escola pública una "garantia de qualitat", mitjançant tres eixos: implicació de tots els afectats, innovació constant i igualtat perquè l'educació siga "el motor de transformació social que acabe amb les desigualtats".

Sobre esta qüestió, ha destacat que malgrat "l'infrafinançament" del Govern central i que el Consell compta amb els mateixos recursos que l'anterior Consell del PP enguany haurà 2.871 professors més que el passat curs. D'ells 103 estaran en centres privats. Per esta raó, Marzà ha qüestionat que diran ara "els malastrucs" que pronosticaven que la Conselleria volia acabar amb este sector.

Així, ha destacat volen donar "estabilitat" a la plantilla front al PP que volia "retallar" l'ensenyament públic ells volen "potenciar-lo". Per esta raó, s'han adjudicat 259 mestres més, un 18%, que el curs anterior i als instituts 3.3031 professors més, un 445% més. A més, "en només un any" han aconseguit reduir el temps mitjà de substitució de 20 a 10 dies.

En total, l'alumnat previst puja a 782.356, un 0,96% més que l'anterior curs, dels quals 555.782 estan en la pública i 226.574 en la concertada.

D'esta manera, la ràtio s'ha aconseguit abaixar de mitjana en tres alumnes per classe per a millorar l'atenció. En concret, la ràtio en Infantil i Primària en la pública és de 20,78 i en la concertada de 25,83; a l'ESO de 25,55 i 27,51 respectivament, i en Batxillerat de 25,96 i 28,15.

A este descens també ha contribuït els nous centres: sis que ja estan acabats i altres 26 en procés de construcció, dels quals 15 ja estan en obres i els restants començaran al llarg del curs.

Com a novetat, enguany es recolzarà als equips directius amb 69 auxiliars per a descarregar-los de les tasques burocràtiques i ajudar-los en els processos de matriculació en 138 centres, aquells més grans amb més de tres línies.

BEQUES I JORNADES EDUCATIVES

A més, el pròxim 15 de setembre votaran un total de 215.600 famílies de 307 centres votaran si volen que hi haja jornada intensiva: 257 a Alacant, 14 a Castelló i 36 a València, el que reflectix "les diferents necessitats del territori".

Sobre esta qüestió, ha explicat que la Conselleria brinda esta possibilitat de votació a tots els centres que "ja estan preparats" perquè hi ha hagut un debat previ que ja està avançat. Per a la resta, "la regularització ja està feta per a quan vullguen".

Marzà ha garantit que es lliurarà als centres que ho reclamen els resultats del pla de pilotatge perquè disposen de tota la informació, però que la Conselleria "no vol interferir en cap sentit".

A més, hi ha 100.000 beneficiaris de les beques de menjador escolar, un 5,9% més gràcies a un augment del 22% del pressupost, mentre que les beques de transport escolar individual, pendents de resolució, els fons s'ha incrementat en un 66% i es compta també amb el servici durant els mesos de juny i setembre.

De la mateixa manera, per a millorar la formació del professorat, als huit CEDIERA territorials existents se sumen tres més a Elx, Gandia, i Sagunt i s'han creat sis específics per àrees concretes del coneixement: Educació Infantil, Educació Inclusiva i el Científic, Tecnològic i Matemàtic a València; el de Plurilingüisme en Alzira; l'Humanístic i Social a Alacant; i l'Artístic i Expressiu a Castelló.

Una altra innovació és la figures de coordinadors en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics. Haurà un coordinador de Xarxa Llibres i un d'Igualtat i Convivència en cada escola i institut.

PROVES DIAGNÒSTIQUES I DECRET DE PLURILINGÜISME

El conseller ha destacat que este curs s'obrirà un debat al costat de sindicats i resta de comunitat educativa per a preparar les noves proves diagnòstiques que exigix la llei amb l'objectiu que siguen els propis mestres els que avaluen als xiquets. "Es tracta de complir la legalitat adaptant-la a la nostra realitat", ha apuntat.

De la mateixa manera, ha comentat que s'està treballant en el nou decret de plurilingüisme, que tindrà una aplicació progressiva des del curs 2017-2018, i que garantirà "un domini efectiu" de les dues llengües del territori, així com el coneixement de l'anglès.

Sobre esta qüestió, ha assenyalat que en este curs es garantix l'aprenentatge en valencià ja que si no hi ha cap centre que oferta esta línia, es dóna la possibilitat als pares de matricular-los en una població pròxima.

Per la seua banda, les EOI (Escola Oficial d'Idiomes) comptaran amb més professorat, l'oferta de quatre nous idiomes -japonès, romanés, neerlandès i basc-, doble convocatòria de proves, més hores de classes, baixada de ràtios en el nivell bàsic, la matrícula en línia i un ajust d'oferta de vacants a la demanda.

L'etapa 0-3 té 37.665 alumnes, un 4% més que el curs passat -22.448 d'ells en les aules experimentals de 2 anys- per l'augment de les aules gratuïtes a 69 i la millora de les condicions del bo infantil per a este tram. Això ha permès un 4'5% d'augment de beneficiaris de l'ajuda, aproximadament 1.600 famílies més.

Respecte a Xarxa Llibres, ha destacat que el resultat ha estat la gratuïtat de llibres per a 360.000 alumnes amb bancs de llibres al 100% dels centres educatius públics i al 73% dels centres educatius privats concertats.