L'Ajuntament de Barcelona ha blindat el valor arquitectònic i patrimonial de La Carboneria, el primer edifici construït a l'Eixample de Cerdà. El Consell Plenari ha aprovat definitivament aquest divendres, amb els vots favorables del Govern municipal –BComú i PSC–, CiU, C's, CUP-Capgirem i l'abstenció del PP, modificar el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat per incloure-hi la finca, situada al número 30 del carrer d'Urgell.

El tràmit atorga un nivell de protecció C a la finca, de titularitat privada i construïda el 1864 sota la direcció del mestre d'obres Antoni Valls i Galí. Aquesta catalogació –Bé d'interès urbanístic– suposa mantenir-ne els volums originals i evitar-hi remuntes, i admet actuar a l'interior de l'edifici, sempre que no se n'afectin els elements exteriors protegits, i eliminar-ne els volums afegits al nivell de la planta baixa, al pati posterior de la casa.

Per tant, s'impedeix que l'immoble s'enderroqui o es transformi de manera irreversible, i així se'n preserva el valor que té per a la memòria social i cultural del districte.

La protecció està avalada per Enric Granell, arquitecte i professor titular d'història de l'arquitectura de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) - UPC. A més, abans de qualsevol intervenció caldrà realitzar un estudi històric constructiu de l'edifici que permeti valorar tots els processos evolutius de l'edificació per tal de tenir-los en compte a l'hora de redactar el projecte arquitectònic corresponent. I pel que fa al grafit de la façana de l'immoble, si bé no s'especifica explícitament en la catalogació, la voluntat és que no es retiri, ja que forma part de la memòria social de l'edifici.

La Carboneria és un edifici en cantonada que s'adapta de manera peculiar a la trama Cerdà, ja que és una de les primeres construccions bastides a l'Eixample en un període que es podria considerar de transició. La construcció de l'immoble, iniciada el 1864, es remunta al període de consolidació del pla Cerdà, entre els anys 1860 i 1865, quan van conviure dues trames urbanes diferents al voltant del nucli antic: la dels camins de ronda, que havia de desaparèixer, i la quadrícula Cerdà, que havia d'ocupar el pla de Barcelona.

Des del punt de vista compositiu, es tracta d'un exemple típic d'arquitectura de mestre d'obra de mitjan segle XIX que defuig la monumentalitat i es basa en plantejaments en què imperen la senzillesa, l'ordenació i la simetria.

La construcció, de planta baixa i quatre plantes, queda definida per dues façanes principals —una d'oberta al camí de ronda, i l'altra, al xamfrà del nou planejament— i dues de laterals. La façana que s'obre al carrer d'Urgell es configura sobre cinc eixos verticals d'obertures en forma de balconera i sense volada, a excepció del balcó central del primer nivell. Les baranes de les obertures del primer nivell són metàl•liques, mentre que les de les plantes superiors incorporen baranes de ceràmica calada.

Les façanes laterals, unides a la façana principal per murs cecs que fan xamfrà, estan formades per tres eixos d'obertures basades en arcs rebaixats, tapiades i molt modificades en l'actualitat que no continuen fins a la cota del terreny, ja que formen terrasses rematades amb baranes de perfil metàl•lic.

La façana posterior ha estat transformada, ja que un nombre important d'obertures s'han tapat parcialment. També s'hi aprecien unes traces que podrien correspondre a arcs rebaixats similars a les obertures de les façanes laterals.

A la planta baixa se situa de forma central la porta d'accés d'arc de mig punt i les entrades als locals comercials en forma d'arcs rebaixats, parcialment danyats.

Finalment, l'edifici està rematat amb una cornisa que envolta el volum visible des del carrer i per sota del qual se situen els ulls circulars de la cambra de ventilació.