Les revolucions liberals americanes que es transformen en processos independentistes defineixen, vers 1850, un mapa polític, unes línies frontereres, molt semblants, a grans trets, a les de l’any 2000. Ara bé : el mapa humà és molt i molt diferent. Fins el 1850, Amèrica és un continent indi i negre , amb pocs blancs. En conjunt, és un continent amb molt poca població: uns 18 milions d’habitants a tota l’Amèrica Llatina. I, poblat recentment: els indis arriben entre el 15.000 i el 10.000 a.C. d’Àsia, per Alaska o pel Pacífic, i els negres són portats forçadament a partir del 1517, data de la primera concessió del tràfic d’esclaus a una empresa genovesa (el 1714, amb el tractat d’Utrecht, la concessionària serà una companyia anglesa). Vers 1850-1870, comença una altra història d’Amèrica, definida per Pierre Chaunu com a segona conquesta. Aquesta segona història d’Amèrica, en la que participen milers de catalans, és conseqüència directa de la I Revolució Industrial, que, a més de produir teixits, rails, adobs, ampolles de vi amb taps de suro, llibres i diaris, va produir homes i dones sans i forts que podien emigrar massivament gràcies als nous vapors transatlàntics. Aleshores es va començar a construir una nova Europa, a Ultramar. Distribuïda en les dues àrees més buides i amb clima més semblant a l’europeu : Canadà-Estats Units i Argentina-Uruguai-Xile-Sud del Brasil. Els catalans, que ja havien participat en l’empresa de Cristòfor Colom, van tenir un gran protagonisme polític, econòmic i cultural en la construcció de l’Europa d’Ultramar. Per exemple, amb presidents a 11 repúbliques: Argentina, Estat de Buenos Aires, Uruguai, Xile, Colòmbia i Equador, i Cuba, Dominicana, Puerto Rico, Hondures i Costa Rica.Per saber-ne més: P. Chaunu : Histoire de l’Amérique Latine.  Paris, PUF, 1967   Francesc Roca / historiacatalunya@accat.org