Compartint la solitud

On porta la marginació? La nit just abans dels boscos, escrita per Bernard- Marie Koltès, mostra el camí dels que diambulen sols a la nostra ciutat.
Andreu Benito, Josep Maria Pou, Pere Arquillué, Jordi Bosch, Frances Orella i David Selvas, d’esquerre a dreta (Teatre Lliure).
Andreu Benito, Josep Maria Pou, Pere Arquillué, Jordi Bosch, Frances Orella i David Selvas, d’esquerre a dreta (Teatre Lliure).
Andreu Benito, Josep Maria Pou, Pere Arquillué, Jordi Bosch, Frances Orella i David Selvas, d’esquerre a dreta (Teatre Lliure).
Àlex Rigola dirigeix La nit just abans dels boscos, obra que despulla la solitud esfereïdora en que es troben immersos els nousvinguts, forans del terra que trepitgen.Una nit qualsevol un immigrant sense lloc on anar es topa per casualitat amb algú. Necessita parlar i desfogar-se, compartir amb una altra persona la seva marginalitat. Però, qui és aquest que l’escolta?

Es tracta d’una de les peces cabdals del màxim renovador de la dramatúrgia francesa de finals de segle xx, Bernard Marie Koltès, qui retracta en aquesta obra la realitat de moltes persones que habiten a les nostres inhumanes ciutats. Pere Arquillué, Andreu Benito, Jordi Bosch, Frances Orella, Josep Maria Pou i David Selvas són els sis grans intèrprets de l’escena catalana que posaran veu a aquest brillant monòleg.

Es tracta d’un text curt, dur i intensament contemporani, malgrat els seus 30 anys de vida.

* Sala Favià Puigserver del Teatre Lliure (pg. de Santa Madrona, 40-46). 26 euros.

Un clàssic anònim

El 1977, Bernard-Marie Koltès vivia amb diners prestats i dormia al conservatori d’Estrasburg. Dubtava de la seva capacitat com a escriptor. Aquest mateix any, escriu el monòleg La nuit just avant les fôrets. A la nit de l’estrena tan sols hi ha sis persones a la sala, però el monòleg crida l’atenció d’alguns crítics. Koltès va morir als 41 anys de sida. Serà aleshores quan esdevingui un clàssic i un dels autors més traduïts i representats.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento