Gràcia és molt més que els aldarulls de les Festes o els elevats preus dels seus pisos que estan de moda. Gràcia segueix sent un poble amb entitat pròpia dins de Barcelona, això sí, amb més gent jove i vinguda de fora i amb el cost de la vida més alt.

I això és el que expliquen els qui hi viuen i el que ha volgut retratar el director Joan Marimón al film Pactar amb el gat, que s’estrena demà als cines, amb Edu Soto, Rose Avalon, Pau Roca o Vicky Peña entre els actors, i ambientat al 2003, en plena protesta contra la guerra d’Iraq.

Artistes i ‘okupes’

A partir d’una protagonista okupa i del món reivindicatiu que l’envolta, i a través dels ulls de pintors, músics i videoartistes, Marimón ressegueix la vida de Gràcia.

"Gràcia és el barri de la gent jove que estima la vida", explicava ahir el director a 20 minutos. S’ha fixat també en un altre personatge molt concret: "la neuròtica del soroll", tot i que per a Marimón, tots els col·lectius conviuen d’allò més bé al barri.

La multiculturalitat i la convivència són les dues paraules, també en voga, que defineixen millor el barri i que constitueixen el seu punt fort o feble, segons es miri.

Opinions diferents

Mentre la Conxita Rovira, una veïna del barri, apuntava ahir que "els joves omplen de brutícia els carrers i els portals de les cases els caps de setmana", la Lorna Johnson, una escocesa afincada a Gràcia, elogiava "la diversitat i el color de la gent i dels carrers".

Com ella, són molts els estrangers que s’han quedat a Gràcia. Alhora, el barri s’ha convertit en un dels més cars, tot i que les immobiliàries insisteixen en què els preus dels pisos de compra venda s’han estancat a la zona.

En tot cas, carrers amb la roba estesa, grafits i bars a cada cantonada i prop de 22 balconades, són alguns dels trets recollits a Pactar amb el gat i que defineixen la Gràcia que canvia, però sense perdre l’essència.