Amb un àrea de 105 metres quadrats i capacitat per a 400 persones, aquest edifici va arribar a salvar milers de vides que podrien haver acabat sota les bombes que queien sobre València durant la Guerra Civil.

Ara, gràcies a un llarg i complicat procés de restauració, els ciutadans poden reviure aqueixos durs moments visitant el refugi antiaeri de Serrans, creat en 1937, i «únic» entre la resta d'instal·lacions de l'època, com va destacar l'arqueòloga que ha coordinat la restauració, Pepa Pascual, en la seua reinauguració.

Entre les característiques amb les quals compta el refugi, la regidora de Cultura de l'Ajuntament de València, Gloria Tello, va destacar la presència d’estants per a posar efectes, els bancs adossats en les parets o les instal·lacions elèctrica i de ventilació.

L'edifici es divideix en una àmplia sala amb tres naus, separades per dues fileres de nou columnes de formigó armat. Sota aquell sostre van passar centenars d'hores els ciutadans valencians, que havien d'acudir quan sonava la sirena i podien eixir en el moment en el qual tornava a sonar.

La rehabilitació va començar l'any 2016 i ha sigut tan llarga pel «complicat» estat de l'emplaçament per les filtracions d'aigua en el sostre. El cost de l'obra ascendeix a 165.000 euros, dels quals la Diputació de València ha subvencionat 100.000 i l'Ajuntament els altres 65.000.

Entre les curiositats que els visitants podran descobrir del refugi, destaquen els més de 200 dibuixos que s'han recuperat en els quals apareixen imatges de bombes caent sobre cases o frases com «no fumar» o «no estacionar-se», escrites per a organitzar les llargues esperes tancats.

Però en aqueixa època no tothom sabia llegir i escriure. Per açò, cartells com el qual indicava que aquell edifici era un refugi sempre s'escrivien en el mateix tipus de lletra art Déco en relleu i d'un roig molt característic que indicava a les persones analfabetes molt més que les lletres.

Les visites al refugi de Serrans es faran de manera gratuïta en grups de màxim de 25 persones, mitjançant reserva prèvia, els dimecres a les 11.00, 13.00, 16.00 i 18.00 hores i els dissabtes a les 11.00 i a les 13.00 hores. Més de 80 anys després, entrar en aquest edifici es converteix en un viatge en el temps cap a una època fosca en la història del nostre país que no s'ha d'oblidar.

Paquita Carrasco Veïna del Carmen, 93 anys.

Paquita recorda que va utilitzar el refugi des dels 12 anys. «La primera vegada que vaig entrar tenia molta por», destaca. Les sirenes els indicaven quan havien d'entrar i eixir i Paquita destaca la «claustrofòbia» i que «no es podia respirar bé».