Segons dades del Departament de Salut, mentre al 2000 eren més de 27.700 els nens afectats, al 2006 en van ser gairebé 38.700.

Experts consultats per 20 minutos apunten com a les causes d’aquest increment tant a la pèrdua dels tabús per part dels pares que cada cop confien més en els especialistes, i alhora «en el canvi dels símptomes dels nens que van lligats a un context social i familiar determinat».

Ho explica la psicòloga infantil Lola López, que insisiteix en què «actualment els nens són més irritables i posen en qüestió l’autoritat». Els motius són clars. «Els pares tenen menys cura dels seus fills, hi passen menys temps i no segueixen rutines clares», exposa la psicòloga infantil Cristina Masó.

López assenyala que «els casos dels nens més petitons es detecten abans» i que han augmentat fins a un 50% en els darrers deu anys.

6 preguntes sobre...

Trastorns infantils

1 Quan poden aparèixer els símptomes? Des que tenen mesos. Poden presentar trastorns alimentaris, un retard en la parla, trastorns motrius o del son.

2 On es detecten? Els símptomes els veuen els pediatres, a les guarderies o escoles i, encara que poc, cada cop més a casa.

3 Quan es detecten els símptomes? Segons els experts consultats, la detecció cada vegada es fa més aviat perquè els canals estan més organitzats i la derivació és immediata.

4 Les malalties de tipus psicològic, es poden curar? Algunes poden ser transitòries, sobre tot quan es tracta de nens molt petits. D’altres requereixen un tractament llarg i constant.

5 Han canviat els símptomes? Si fa deu anys era més habitual que els nens presentessin inhibició i pors a la vida familiar, actualment hi ha més hiperactivitat i violència a les aules.

6 Recomanacions. Els pares haurien de passar estones amb els fills. Encara que poques, han de ser de qualitat.