La població estrangera resident a Catalunya es va reduir el 2014 un 5,83%, el que equival a 63.402  persones, i més de la meitat d'aquestes eren d'origen llatinoamericà, segons les dades del padró municipal, fetes públiques ahir per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). No obstant, la població catalana només ho va fer dues dècimes, el que equival a 14.895 persones, fins a les 7.504.008. Aquesta diferència s'explica perquè no es tracta tant d'immigrants que han retornat als seus països d'origen com d'estrangers que s'han nacionalitzat.

És el que ha passat amb la comunitat marroquina, que es va reduir en 13.023 persones, un 5,75% de les 226.818 d'aquesta nacionalitat que vivien a Catalunya el 2013. "Quan va arribar la immigració en època de bonança econòmica (2000-2007), els marroquins ja hi eren", va recordar en una conversa amb 20minutos.es Cristina López Villanueva, experta en població i territori de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB).

Percentualment, la població llatinoamericana és la que més es va reduir, fonamentalment, a causa les nacionalitzacions. La comunitat equatoriana encapçala les baixades (24,58%), seguida de la peruana (21,06%), la colombiana (19,01%) i la boliviana (16,02%). Alguns d'ells no es van nacionalitzar sinó que van optar per tornar al seu país d'origen o marxar a un altre en busca de feina, igual que van fer molt joves catalans. Però hi ha diferències pel que fa a les destinacions: "Els catalans marxen a Estats Units, Alemanya i a altres països europeus, mentre que els d'altres nacionalitats marxen arreu", va explicar Villanueva.

De fet, la majoria d'arribades a Catalunya són fruït de reagrupaments familiars, però no són les úniques. El 2014 es va tancar amb un augment de comunitats com la russa, que s'estableix principalment a la Costa Daurada i la Brava, i la xinesa, en augment des de fa anys, un fenomen que l'experta anima a estudiar igual que el descens registrat per la comunitat romanesa, que ha perdut 4.716 persones, un 4,81% dels residents a Catalunya el 2013. "Van ser els últims en arribar i han estat els primers en marxar perquè han tingut menys possibilitats per consolidar-se", va indicar l'economista.