«Les empreses industrials, com ara les metal·lúrgiques, químiques, tèxtils, o les financeres, com són els bancs, les caixes i les asseguradores són les que tenen una major representació sindical», explica l’adjunt a la Secretaria d’Organització de CC OO, Luis Longares.

Poc als comerços

En l’altre extrem se situen les firmes amb major rotació laboral: hosteleria o comerços especialment. «Si saps que demà no hi seràs, que hauràs marxat a un altre lloc...», explica Longares, no es tendeix a tenir delegats sindicals.

Les mesures sí importen. El principal problema que es troben els sindicats són les firmes entre sis i cinquanta treballadors, és a dir, les més petites. En aquest tram la representació no arriba al 20%. Dos terços de les empreses amb 50 o més empleats té comitè d’empresa. El 89,5% del grup de firmes entre 50 i 99 treballadors disposen de representants sindicals.

Un terç dels treballadors

Dit d’una altra manera, 1.253.000 treballadors catalans tenen representants sindicals, un 36,2%, segons dades actualitzades a finals de març del 2007.

54 de les empreses de cinc o menys treballadors tenen un representant sindical. És una dada curiosa, perquè aquestes companyies no estan obligades.

Alta rotació a moltes feines

CC OO no se sorprèn per aquestes baixes xifres de representació sindical per la «gran quantitat d’empreses i per l’alta rotació a moltes feines», afirma Luis Longares, que destaca l’avenç «en els darrers quinze anys» de la representació sindical a sectors com  el de les petites botigues  Els sindicats catalans demanen a l’Administració que introdueixi canvis  per permetre la sindicació per sectors. D’aquesta manera, estarien representats en la negociació dels convenis col·lectius.