Seguint la gran tradició dels mapamundi medievals (on sobresurt l’Escola cartogràfica mallorquina), a mitjanscdel segle xvi es començaren a elaborar grans mapes del món, o planisferis, destinats a l’exhibició pública, que incloïen, en el seu interior o als marges, breus síntesis informatives il·lustrades sobre una gran varietat de temes. Eren, de fet, uns mapes- enciclopèdia. Un dels millors d’aquests planisferis amb meridians i paral·lels, amb funcions, alhora, de carta nàutica, és el de l’explorador i cartògraf Sebastià Cabot (Venècia, c.1476 - Londres, 1557).Sebastià Cabot, fill del navegant Joan Cabot, ciutadà venecià per matrimoni, i navegant al servei, successivament, del rei Enric VII d’Anglaterra, del rei Ferran II de Catalunya-Aragó, i, de nou, del monarca d’Anglaterra, que li finançà dos travessies per l’Atlàntic fins a Groelàndia, Canadà i El Labrador, sempre cercant, com Cristòfol Colom, les Índies.