L’Ajuntament de Barcelona desconeix les conseqüències exactes sobre la salut dels ciutadans que pot tenir la plaga de cotorres argentines, cada cop més exteses a la ciutat. Així ho reconeix a 20minutos el responsable del programa de vigilància i control d’aus de l’Agència de Salut Pública de la ciutat (ASPB), Tomás Montalvo, que explica que s’han començat a elaborar estudis per saber-ne l’impacte en al·lèrgies o afectacions pulmonars.

Una de les investigacions pretén esbrinar «quina afectació real hi ha a la població general –es calcula que és del voltant del 4%– i poder comparar-la amb la de col·lectius que realitzen diferents activitats professionals» relacionades amb aquests ocells. L’estudi es fa amb el servei de Pneumologia de l’Hospital Vall d’Hebron, que corrobora que està «en fase preliminar».

L’objectiu és conèixer el grau de «sensibilització als al·lèrgens de cotorra», que «poden plantejar un problema de salut», sobretot, als cuidadors d’aus, ja que hi ha la possibilitat que les persones desenvolupin una afectació pulmonar: pneumonitis per hipersensibilitat.

A banda d’aquesta investigació, segons Montalvo, l’ASPB també està fent una altra, a través de l’anàlisi d’exemplars i nius de cotorra, per «mirar la prevalença d’alguns indicadors bacterians», com, per exemple, la Chlamydophila psittaci, que causa psitacosi, una enfermetat que provoca febre, mal de cap, calfreds i, en alguns casos, pneumònia.

Tot i els riscos per a la salut que poden comportar aquestes aus i que un Reial Decret estatal de l’agost del 2013 les considera «espècies exòtiques invasores» i, segons Montalvo «obliga a erradicar-les», l’Ajuntament no té «cap programa de control d’aquests ocells». L’actuació del municipal es limita actualment a la retirada de nius aprofitant les èpoques de poda. «Enguany s’han capturat entre 40 i 50 exemplars per analitzar-los, però no existeix encara un mètode de captura eficient. Són molt llestes i no cauen als paramys», afirma Montalvo.

El nombre de cotorres no para de créixer. Mentre que el 1985, 10 anys després de la seva introducció a la ciutat, n’hi havia 44, el 2006 se’n van comptar 1.990 i, el 2010, l’últim any que es va elaborar un cens, 2.700. Està previst un nou recompte el primer trimestre del 2015.

Els punts de Barcelona on n’hi han més són, segons Montalvo, els parcs Güell, de la Ciutadella, de la Guineueta, de Sant Martí i el Turó Park, els Jardins de les Infantes i les places del Congrés i de la Prosperitat.

L’Ajuntament ha detectat diversos punts de Barcelona on la presència de ciutadans que alimenten cotorres fomenta la seva presència. Els tres més importants són la plaça de les Corts i la de les Arts i el parc de la Guineuta.

Entre els principals problemes que causen aquests ocells estan el soroll, la destrossa d’arbres per la construcció de nius, la caiguda de nius pel seu excessiu pes (fins a 50 quilos) i la degradació del mobiliari urbà pels excrements. L’Ajuntament rep una mitjana de 10 queixes ciutadanes l’any per les cotorres, sobretot, pel soroll.