1843. El Congrés dels Diputats

La primera pedra de l’edifici neoclàssic del Congrés dels Diputats de Madrid es posà al 1843.
El projecte arquitectònic guanyador del concurs era signat per l’arquitecte Narcís Pascual i Colomer. Al davant del Congrés, es construiria, anys després, el Palace Hotel de Madrid, seguint el projecte d’un arquitecte especialitzat en hotels, com el Ritz de Barcelona, i urbanitzacions de luxe, com Cannes o Cascais: el d’Eduard Ferrés Puig. Un xic enllà, l’arquitecte Josep Grases i Riera intervindria en un nou disseny al parc del Buen Retiro, inclòs un gran espai dedicat pel monument al rei Alfons XII. I l’escultor Agustí Querol i Subirats és l’autor de l’espectacular frontó de la façana de la Biblioteca Nacional, i del conjunt arquitectònic-escultòric de l’espai superior del Ministeri de Foment (avui, d’Agricultura).De l’altre costat del Congrés, seguint fins a la plaça del Sol, l’actual seu de la Comunitat Autónoma de Madrid, que és l’antiga Casa de Correus, fou projectada per l’arquitecte Jaume Marquet. El únic edifici modernista de Madrid, el Palau Longoria, seu, actualment, de la Societat General d’Autors (SGAE), fou construït segons un projecte de Josep Grases i Riera, autor, també, de l’ambaixada d’Itàlia al regne d’Espanya.

Conclusió: l’arquitectura liberal catalana projecta, també, alguns dels edificis públics més emblemàtics de la ciutat de Madrid. Una ciutat de palaus, casernes i convents que, a mitjan segle XIX comença a modernitzar-se, i que encarrega un estudi minuciós de la seva (desastrosa) situació urbanística i higiènica, i un Pla de Reforma urbana interior a Ildefons Cerdà.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento