«Psicològicament pot cansar treballar cara al públic… Hi estic vacunat». «Fa uns anys que treballo de conserge. Estic en una sala de jocs. S’ha de tenir molt control, vista i saber tractar a la gent. Psicològicament pot cansar, però a mi no m’afecta. He viatjat molt i he vist i he vist de tot... Hi estic vacunat. Sempre aprens alguna cosa de la gent».

Blas Membrives. Presi. associació, 44.

«El carrer cada cop és més accessible, però les botigues no». «Tinc esclerosi múltiple i vaig en cadira de rodes. Les botigues tenen un compte pendent amb nosaltres, a la majoria no podem entrar. El carrer cada cop és més accessible, però les botigues no. Hi ha botigues on he de comprar des de la porta; hi compro només si no queda més remei».

Ana Martínez. Pensionista, 55.

«El pati de casa està ple de brutícia». «No he canviat mai de casa... i no serà per falta de ganes! El pis està bé però és antic i els veïns no són gaire néts. L’amo tampoc fa gaire cas. Abans tenia un veí que llençava els excrements per la finestra. He denunciat el tema a Sanitat però no hi ha canvis. Fa anys que estic així i, tot i que la cosa ha parat, la brutícia està allà».

Sandra Rumí. Administrativa, 25

«Estamos llegando a la primavera con frío». «Me preocupa el cambio climático. Estos días lo tengo muy presente porque estamos llegando a la primavera con un frío… La gente no tiene cabeza, usa la calefacción o el aire acondicionado sin graduar y no recicla. Creo que la gente no es consciente del daño que estamos haciendo al planeta».

Mª Teresa Martínez. Monitora, 52

«Els nens estan una mica ‘desmadrats’». «Treballo de monitora de menjador. Aquesta feina em permet cuidar el meu fill discapacitat. Estic amb nens de sis anys i m’ho passo molt bé. Els nens han canviat molt i estan una mica desmadrats però és culpa de tothom, no només dels pares».