El canvi cultural a l'hora d'optar per llogar o comprar un pis ja ha arribat a Barcelona. Així ho valora el sector i les dades els donen la raó, ja que  en vuit anys els lloguers s'han doblat a Barcelona mentre que els contractes de compra-venda han caigut a la meitat. Els motius? La dificultat d'aconseguir crèdit, la manca de feina i, alhora, una mentalitat més «europea».

Els barcelonins opten d'una forma massiva per arrendar un habitatge i aquest tipus de contracte ja suposa el 80% del total, quan fa uns anys, com a molt, s'arribava a la meitat. Així ho constata la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2012, elaborada pel Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), on s'indica que es van signar 22.633 lloguers al 2004, una xifra que s'ha doblat fins arribar als 41.047 del 2012. I, segons dades municipals, la tendència segueix a l'alça, ja que al 2013 es van signar 44.819 contractes de lloguer, un 9% més.

A la inversa, al 2012 un total de 9.500 persones van optar per la compra-venda, mentre que vuit anys abans es van formalitzar un total de 20.509 transaccions d'aquest tipus a Barcelona. Si en plena bombolla immobiliària la compra-venda suposava pràcticament el 45% dels contractes signats, actualment la xifra ronda el 15%, segons recorda el gerent del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida,  Lorenzo Viñas.

«S'ha traslladat l'adquisició d'habitatge de la compra-venda al lloguer», confirma Viñas, qui constata un «canvi de criteris» cap a «un model europeu» que prioritza el lloguer i no la compra, com s'ha fet tradicionalment a Espanya. S'arriba, així, a «nivells elevadíssims que mai no s'havien vist».

Al darrere d'aquest fenomen hi ha, evidentment, la crisi i l'esclat de la bombolla, que ha comportat «una major dificultat per aconseguir una hipoteca» degut a que «els requisits s'han endurit», tal com indica Pascual Bayarre, cap de projectes del CESB. Alhora, «la incertesa pel futur econòmic», juntament amb els contractes precaris, fa que es tendeixi al lloguer, explica.

S'arriba, així, a un canvi de patró que deriva en un nou perfil de llogater. Si abans eren persones molt joves o immigrades els qui buscaven pisos de lloguer, majoritàriament, ara les famílies de classe mitja i la generació dels qui tenen entre 30 i 40 opten per aquest tipus de contracte. Hi ha contribuït, també, el fet que la immigració, «que eren els principals compradors de pisos barats», marxen del país, aclareix Bayarre.

Amb tot, des del Col·legi han detectat un «cert repunt de la compra-venda» durant el primer trimestre de l'any. «Es nota cert dinamisme», confirma Viñas, un fenomen que «no només és degut a inversions estrangeres».

Els preus de compra-venda han baixat els últims anys fins a situar-se en una mitjana de 453.210 euros a Barcelona (segon semestre de 2013), amb un preu de 4.066 euros el metre quadrat per als habitatges nous. En el cas del lloguer, els preus han anat baixant,  però no d'una forma tan marcada com es podria esperar donat l'increment de la demanda. Ara es troba en 681,7 euros, de mitjana mensual.