Un dia d’octubre de 1966, el naturalista i zoòleg Jordi Sabater Pi, (Barcelona, 1922), que ha viscut 30 anys a l’Africa tropical dedicat a l’estudi dels primats, d’alguns aspectes de la Botànica i de les formes de vida de la població autòctona, en especial del grup dels fang, va veure com als braços d’un goril·la mort pels agricultors hi havia una cria, un goril·la molt petit, de pell i pèls completament blancs.Era un cas excepcional de goril·la albí. Sabater Pi el recollí i el feu arribar al zoo de la ciutat de Barcelona. En molt poc temps, Floquet de Neu, el nou estadant del Zoo, esdevingué un focus d’interès que depassà, de molt, el cercle dels visitants habituals dels parcs zoològics. L’objectiu de Sabater Pi, però, era científic: amb els anys va anar fent contribucions a l’etologia. La etologia és l’estudi del comportament dels animals (inclosa l’espècie humana), una disciplina científica, doncs, situada entre la psicologia, la biologia i l’ecologia.