Fou una iniciativa d’Eusebi Güell i Bacigalupi (Barcelona, 1846-1918) per a deslocalitzar la gran fàbrica de panes situada a Sants, que havia heretat del seu pare, Joan Güell i Ferrer. Eusebi Güell havia rebut una educació tècnica, però, també, humanística, d’alt nivell a França i a Anglaterra. La Colònia Güell permetia, com altres colònies, combinar el treball de fàbrica amb la feina als horts, i no posava barreres a la vida familiar i comunitària, ni a l’escolarització dels més menuts.D’altra banda, Eusebi Güell incorporà al disseny d’aquesta microciutat, alguns dels millors arquitectes del Modernisme català: Francesc Berenguer, Joan Rubió i Bellver, i sobretot, Antoni Gaudí, que, amb la cripta de l’església de la colònia, obrí el pas a l’arquitectura orgànica. De fet, Güell va dur a la seva colònia per a obrers i tècnics al mateix arquitecte -Gaudí- que havia triat per a construir, a partir de 1885, la seva residència particular al carrer Nou del Raval de Barcelona (que, el 1984, la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat).