1937: «La Batalla de l’Ou»

El fort increment de la demanda d’alimentació d’una població molt dinàmica com la catalana dels anys 1920-1930 va contribuir a configurar la Revolució agroalimentària (vg. 20 minutos, 29/12/2005).
Però, aquest revolució tenia alguns forats. Un era la gens senzilla producció de pollastres i d’ous. A la Catalunya dels anys trenta li era més fàcil importar ous de Dinamarca, Holanda, Bèlgica, o el Marroc. Ara bé, la situació canvià a partir de finals de juliol de 1936, car l’inici de la Guerra d’Espanya dificultava considerablement la importació d’ous, mentre la demanda augmentava com a conseqüencia de la vinguda de desenes de milers de refugiats espanyols a terres catalanes.Per a respondre a aquesta situació, el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya va posar en marxa, ràpidament, un pla que s’anomenà Pla de desenrotllament de la producció avícola de Calaunya. 1936-1940, i, el 29 de desembre de 1936, va crear una agència especialitzada, l’«Oficina de l’Ou». El primer objectiu d’aquest oficina fou augmentar ràpidament la producció autòctona d’ous, partint d’una intensa campanya publicitària d’informació de les possiblitats reals.

Per a això, s’intentà augmentar la xifra de gallines ponedores, que era d’uns dos milions (en un moment en què la població catalana era de 2,9 milions d’habitants) amb l’objectiu d’arribar als 6,5 milions de gallines. Les noves gallines havien de ser de les varietats prat blanca, penedesenca i empordanesa seleccionades, i estrangeres com rhode island roja i leghorn blanca. L’eslògan inicial era: Per a 1937, 100 gallines a cada casa de pagès i sis gallines a cada llar obrera! Hom comptava, és clar, amb les terrasses, els patis i les eixides dels pisos de les grans ciutats catalanes.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento