L'atur cronificat, la pèrdua de l'habitatge i les conseqüents estretors econòmiques han fet que els recursos de que disposen les entitats que treballen amb els més desafavorits estiguin al límit. Veuen amb angoixa com la demanda d'ajut incrementa any rere any i serveis com ara les dutxes en centres oberts estan ja saturats. L'habitatge  d'emergència s'endú la pitjor part i ja hi ha llista d'espera de persones sense sostre que demanen una llar.

L'ONG Arrels Fundació, referent en l'ajut a persones que viuen al carrer, s'ha vist ja desbordada. La setmana passada allotjava, en una sola nit, 180 persones a la residència que gestiona l'entitat, a una trentena de pisos, en habitacions de relloguer i en una pensió social. El director d'Arrels, Ferran Busquets, apuntava que actualment tenen una llista d'espera d'una trentena de persones sense sostre i «aquesta llista continua creixent, perquè la necessitat d'habitatge augmenta a un ritme superior a la capacitat que tenim per fer-hi front», lamentava.

Durant els sis primers mesos de l'any, l'ONG ha facilitat allotjament a 226 persones, una xifra que supera la de l'any anterior.

«Els recursos d'allotjament són el gran problema», concloia Busquets, i alertava que «la qualitat de l'habitatge està baixant molt» i que en alguns casos s'ha hagut de recórrer a habitacions de relloguer sense dret a cuina, compartint pis amb desconeguts o fins i tot amb escarabats o mal ventilades. «Tenen un sostre però no una llar», resumia Ferran Busquets.

S'hi afegeix el fet que moltes de les persones en una situació d'exclusió severa han deixat de percebre la renda mínima d'inserció (coneguda com a PIRMI), alertava el director d'Arrels, que veu com ara mateix moltes de les persones ateses no poden fer ni la més mínima aportació per pagar l'habitatge, un dels aspectes que es potencien des de l'entitat per tal que la persona no perdi la seva autonomia i dignitat.

El servei de dutxes, proporcionat des d'un Centre Obert que obre de 16.00h a 19.00h, no dóna l'abast. Arrels vol que obri també els matins i incrementar les rentadores per poder fer la bugada amb les tovalloles i la roba dels qui acudeixen al servei. Ara mateix poden garantir només una dutxa a la setmana per a cada persona i es vol incrementar i millorar aquesta atenció.

Des de Càritas Diocesana de Barcelona, el seu director, Jordi Roglá, alertava que «estem assistint a un drama social» i recordava que el 30% de les famílies ateses no tenen cap ingrés. «Som conscients que a moltes les haurem d'acompanyar de per vida», afegia i apostava per «un acompanyament personalitzat».

«La dutxa, el menjar i la casa són l'inici d'aquest procés; la sortida és la feina», afirmava. És per això que l'entitat engega ara un nou projecte de Feina amb cor (que es presenta avui) i potencia els cursos de formació per cercar feina, d'informàtica i llengua. «La gent que ve a Càritas vol tres coses: feina, feina i feina».

«El nombre de persones sense sostre ha pujat» els darrers mesos, confirmava el director d'Arrels, Ferran Busquets. De fet, no ha deixat de créixer des de l'inici de la crisi i l'entitat calcula que actualment ja s'ha arribat a les 900 persones. El darrer recompte, fet al novembre de 2012, apuntava que a Barcelona hi havia 838 persones que dormien a la via pública. El perfil no ha canviat: són persones que són al carrer de forma cronificada.