Fins 1837, en plena revolució liberal, no s’aprovà una Llei d’abolició de l’esclavitud, que estaria limitada, però, a l’Espanya europea. A les Antilles pertanyents al Regne d’Espanya, l’esclavitud seguiria. El 1865, s’aplegaren a la Societat Abolicionista Espanyola amb seu a Madrid alguns dels intel.lectuals catalans de primera fila.Especialment, alguns dels economistes catalans de més relleu: Laureà Figuerola, (que fou, també, pedagog), Joaquim M. Sanromà, Lluís M. Pastor. L’únic precedent de la feina d’anàlisi de la Societat era un treball de 1802: Disertación sobre el origen de la esclavitud de los negros, motivos que la han perpetuada, ventajas que se le atribuyen, y medios que podrían adoptarse para hacer prosperar sin ella las colonias.
El seu autor era l’il.lustrat aragonès Isidoro de Antillón, que havia estudiat lleis a les universitats d’Osca, Saragossa i València, i seria diputat a les Corts de Cadis. El text d’aquesta dissertació seria publicat als Països Catalans: el 1802 a Ciutat de Mallorca, i el 1811 a València. Per trobar un nou text important, cal llegir l’exposició de motius de 1872 de la Proposta de llei per a l’abolició inmediata de la esclavitud a la illa de Puerto Rico. El seu autor: el diputat Joaquim M. Sanromà. Li donaven suport els dos futurs presidents catalans de la I República espanyola: Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueres. L’abolició, a Cuba, el 1880-86.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios