És una malaltia crònica no originada per una infecció d’orina. No té cura. Les parets de la bufeta urinària es van lesionant i es va fent més petita. Es pot arribar a anar al bany fins a 100 cops al dia.

Quina és la finalitat de l’associació que agrupa els malalts?

Donar assessorament als afectats i derivar-los a uròlegs que ja coneixen a fons la malaltia. També ajudar moralment la gent que ho pateix.

Quants afectats hi ha?

A d’altres països, la prevalença és d’entre 1 i 60 persones de cada 100.000 habitants.

Quina és la seva experiència?

Fa un any vaig extirpar-me gairebé tota la bufeta. Estic millor, però he d’anar al bany a sondar-me cada hora.

Com li influeix en el dia a dia?

Vaig haver de deixar el treball i els estudis. M’ha causat depressions fortes. Va afectar la meva vida social: em feia por sortir de casa perquè de vegades no podia estar-me ni 15 minuts sense anar al servei. En bars i restaurants no ens deixen anar-hi sense consumir encara que els expliquem que tenim una malaltia. Al metro no hi ha lavabos. Hem de patir algun comentari desagradable.

Bio

Barcelona, 1982. Presideix l’Associació catalana d’Afectats de Cistitis Intersticial. Té la malaltia des dels 18. Estudia Anatomia Patològica.