Joves formats i immigrants nacionalitzats marxen de Catalunya en no trobar feina

  • Cauen a la meitat els barcelonins que se'n van al camp des de l'inici de la crisi.
  • Cada cop més catalans decideixen buscar un treball a l'estranger.
  • A Amèrica Llatina hi van catalans i llatinoamericans amb passaport espanyol.
Trabajo en el extranjero
Trabajo en el extranjero
GTRES

La crisi no ha aturat, però sí ha alentit, l'èxode de la gran ciutat per anar a viure al camp, la muntanya o, simplement, a municipis més allunyats. Si el 2006, just abans de la crisi, 40.052 residents de l'àrea metropolitana van anar a viure a comarques més allunyades de la capital catalana, el 2011 només ho van fer 26.365.

«És comprensible que disminueixi perquè el mercat laboral i el de l'habitatge no estimula la mobilitat», segons indica a aquest diari Juan Antonio Módenes, professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Centre d'Estudis Demogràfics. Una de les raons de per què encara es produeix aquest èxode intern és per la recerca d'un habitatge més assequible.

Una migració inciada als vuitanta

Però hi ha més motius i aquest tipus de migracions internes no són noves, sinó que van començar als anys 80. Des d'aleshores, «els petits municipis han millorat molt els equipaments sanitaris, culturals, educatius... i això ha donat la possibilitat a molts universitaris a anar a viure al camp i la muntanya», indica la professora de Geografia Humana, Isabel Pujadas.

No obstant això, la taxa d'atur a Catalunya és del 23,94% i hi ha 885.100 persones sense feina, segons la darrera Enquesta de Població Activa (EPA). D'aquí que cada cop més catalans decideixin fer les maletes i marxar a l'estranger buscant noves oportunitats. El 2006, 108.851 catalans vivien fora, segons el cens electoral, l'any passat, ja eren 156.517, un 43,79% més.

La província amb un major creixement és Girona (un 52,73%) i Barcelona és d'on va marxar més gent en termes absoluts, 120.458 veïns.

Les beques Erasmus han afavorit la mobilitat

Els experts no saben si això tindrà conseqüències a llarg termini. «Ara són bones. Coneixen altres centres de recerca, universitats... És millor que estiguin fora a què es quedin aquí a l'atur o cobrant 500 euros», afirma Pujadas, qui destaca que el jovent d'ara sap idiomes i que els programes de formació com les beques Erasmus han afavorit la mobilitat.

Entre els principals països receptors hi ha Canadà, Alemanya, França i els Estats Units, però també els d'Amèrica Llatina, doncs no només marxen joves altament qualificats, sinó també immigrants nacionalitzats espanyols que opten per tornar al seu país d'origen.

Segons dades del Ministeri d'Ocupació, a 28 de febrer hi havia 349.977 estrangers afiliats a la Seguretat Social a Catalunya, el que suposa una caiguda del 5,27% respecte al mateix mes del 2012 i del 21,47% respecte el 2007. Només l'any passat, 61.879 catalans van emigrar a Amèrica del Sud, un 33,84% més que el 2009. Uns 60.500 van marxar a altres països de la UE, un 25% més que tres anys abans.

Catalunya va ser la comunitat  autònoma d'on més gent va emigrar durant els nou primers mesos del 2012, amb 149.545 sortides, el doble que Madrid (73.506), la segona. Un percentatge important són immigrants nacionalitzats espanyols que van optar per tornar al seu país d'origen en no trobar feina. Tot i això, Catalunya continua sent la comunitat amb una major taxa de nouvinguts (21,92%), seguida de Madrid (21,7%) i Andalusia (12,8%).

Mostrar comentarios

Códigos Descuento