Prop de 300 euros menys per cada plaça pública en centres d'educació Infantil, Primària i Secundària. Aquesta és la conseqüència de la primera tisorada aplicada per la Generalitat i el Govern espanyol, segons les dades que ha fet públiques el Ministeri d'Educació, referents al curs 2010-2011, el primer per poder comparar la inversió amb la situació que hi havia abans de la crisi.

Segons el Ministeri, la conselleria d'Ensenyament va invertir 6.444 euros per cada alumne de centre públic, és a dir, 297 menys que el curs anterior, el que va representar un  4,4% menys. Les xifres són similars a les de la mitjana estatal, però la inversió és molt inferior a la que realitzen el País Basc o Navarra, on van destinar 10.695 i 8.461 euros, respectivament.

La retallada per plaça pública equival al 17,3% de l'augment registrat en els sis anys anteriors. Entre el 2004 i el 2009, les partides en educació van veure's incrementades en un 33,94%, en passar de 5.033 a 6.741 euros per cada alumne de centre públic.

El  Departament dirigit per la consellera Irene Rigau va invertir 6.870 milions d'euros en ensenyament, tres quartes parts dels quals van servir per finançar l'educació no universitària. Infantil i Primària van acaparar el 35,3% del pressupost i Secundària i la Formació Professional, el 28,4%.

Catalunya va ser la quarta comunitat amb més subvencions i concerts a escoles i instituts privats, només per darrere del País Basc, Navarra i Madrid. Concretament, va destinar una cinquena part del pressupost d'educació no universitària  (un 20,6%) a concerts i subvencions per a centres privats, que aquell curs van rebre 107 milions d'euros.

Catalunya va ser la segona comunitat que menys diners va destinar al capítol de personal, només per darrere del País Basc i va dedicar-hi 8,9 milions d'euros menys que el curs anterior. Les nòmines dels professors van acaparar el 54,5% del pressupost, percentatge sis punts per sota de la mitjana estatal.

A més, va ser la comunitat autònoma que menys es va gastar en personal no docent (com són els conserges o els administratius), ja que va destinar-hi el 4,7% del pressupost, que va representar prop de dos punts menys.

Aleshores, l'Executiu central ja havia congelat els sous dels funcionaris i el Govern començava a retallar les pagues extraordinàries dels empleats. Fa uns mesos, l'Estat va aprovar un decret de racionalització de la despesa educativa impulsat pel ministre José Ignacio Wert. Rigau va anunciar el dia 6 que flexibilitzarà la seva aplicació després de Setmana Santa.

No obstant, els sindicats xifren en 3.000 els interins i els substituts que no han estat contractats a conseqüència de l'augment de la ràtio d'alumnes, de la supressió de la sisena hora, de l'augment de les hores lectives del professorat i de l'endarreriment de les substitucions.

El curs passat, les famílies van pagar 822 euros de mitjana per cada fill en un centre públic, 1.549 euros en un de concertat i 3.627 euros en un de privat, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

Es van gastar uns 138 euros en llibres de text, uns 540 euros en el menjador de l’escola i uns 360 euros en activitats extraescolars. Estudiar a la universitat va costar de mitjana 1.339 euros. Prop del 20% dels alumnes van recórrer a acadèmies o a professors particulars.