L’alt preu dels habitatges ha expulsat les parelles sense fills, la majoria d’elles joves, als districtes de la perifèria de Barcelona.

Això, els que no han hagut de marxar a la primera corona de la capital o a la segona. Ho diu l’informe Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona, fet públic ahir per l’Ajuntament.

Nou Barris (22,2%, sobre totes les del districte), Horta-Guinardó (21,1%), Sant Martí (20,8%) i Sant Andreu (20,5%) són les zones amb més parelles sense fills.

A la «possibilitat de trobar-hi un millor preu» s’afegeix el factor demogràfic. Els esmentats són també els districtes on més immigració hi va haver als anys 60 i 70. Els fills d’aquells nouvinguts estan en edat de procrear.

Paradoxalment, el regidor de Benestar, Ricard Gomà, desmenteix que tots els joves vagin a viure a 20 quilòmetres de Barcelona: «No passa tant com pot semblar. De vegades reben ajut de la mateixa família i també estan arrelats al barri», motius que explicarien que Barcelona no expulsa tanta població.

Més llars i menys gent

Tot i això, la capital ha perdut 241.258 habitants des del 1970 però ha guanyat 115.697 llars. Si abans en una llar hi havia 3,65 persones, ara n’hi ha 2,53.

Les famílies amb parella i fills és encara el tipus de llar més comú (31%), però en un retrocés significatiu.

Les llars unipersonals s’han duplicat en 20 anys i ja són el 26% del total. Igual evolució han tingut les famílies amb un pare o una mare (per separació o viduïtat): un 9% del total. En canvi, les famílies amb avis, fills i néts s’han reduït a la meitat (8%).

Més varietat en les formes de vida

L’envelliment de la població és un dels trets més destacats en el canvi demogràfic de Barcelona, segons Gomà. Un 22% de la població té més de 65 anys. La natalitat ha repuntat fins a nivells dels 80, però és un 50% inferior a la dècada dels 60, quan naixien uns 30.000 nens cada any. La nupcialitat va en descens; fa anys que el matrimoni ha deixat de ser l’única via per viure en parella: un 32,8% dels naixements són fora del matrimoni. La immigració ha donat major diversitat encara a la tipologia de llars, per exemple, viure amb la família dividida en dos països.