El més remarcable, però, és que hi ha un cert paral·lelisme entre el procés d’autonomització de la colònia nord-americana i la industrialització. El triomf dels Estats Units d’Amèrica (EUA) en la Guerra hispano-nord-americana, va situar a Puerto Rico (i a Cuba i Filipinas) sota el domini directe dels EUA. Però, des de 1947, els porto-riquenys poden elegir directament el seu president (o, en la seva terminologia política: elegir ‘governador’), que és el responsable de formar l’executiu i de dirigir la vida ‘interna’ del país.

El 1952, Puerto Rico esdevé Estat Lliure Associat als EUA, amb una constitució i un govern propis. Simultàniament, es posaria en marxa un Programa de Foment Industrial, dirigit per Teodor Moscoso Mora, farmacèutic, barceloní de naixença. En una primera fase, el Programa combinà la inversió industrial pública amb la crida a la inversió estrangera.

En una segona fase, el Programa va incloure la petroquímica i la farmàcia, i l’electrònica. Al 1967, en un referèndum, la fórmula ‘Estat Lliure Associat’( 60% dels vots) derrotà a la fórmula integració, com un estat més (el 51è), als EUA (que obtingué el 39%). Així i tot, el 1969, guanyà les eleccions Lluís A. Ferré, del Partit Progressista, partidari de la integració de Puerto Rico als EUA. I, al 1992, les guanyà Pere Rosselló, també partidari de la integració. En un nou referèndum els resultats foren: el 48% a favor de l’Estat Lliure Associat, el 46% a favor de la integració als EUA, i el 4 % per la independència. La industrialització no duria ni a la integració ni a la independència.