Processos participatius i consultes ciutadanes van a l’alça, no només promoguts per veïns i entitats ciutadanes, sinó també pels propis ajuntaments. Ja sigui per decidir si un poble es declara independent, ja sigui per reclamar que un CAP_segueixi obert, o per si es planta marihuana de forma extensiva, els ciutadans estan convocats a donar el seu parer en votacions cíviques que s’estan estenent arreu. Al darrere, pot haver-hi tant institucions com entitats. L’objectiu, però, és el mateix: que els veïns diguin la seva.

Barcelona està ara immersa en un procés participatiu per esclarir com ha de ser la Rambla. Aquesta és una consulta organitzada des de les entitats de comerciants i veïns de la zona, però abans ja n’hi ha hagut d’altres d’endegades pel propi Ajuntament. Va ser especialment sonada la referida a la reforma de la Diagonal.

També s’han convocat processos participatius a nivell de barri, per tal de prioritzar intervencions. És el cas de la reforma de la plaça d’Eivissa o de la plaça de la Mainada. Es va demanar l’opinió als veïns de Sants sobre el pla previst per a la muntanya de Montjuïc.

L’autodeterminació ha estat un dels punts clau a l’hora de celebrar aquest tipus de consultes. És emblemàtica la consulta sobiranista d’Arenys de Munt, a la que van seguir fins a quatre onades de referèndums no vinculants que preguntaven si Catalunya hauria de ser independent. Però també hi ha petits barris o pobles que volen independitzar-se. Va ser el cas de Vallvidrera, que va preguntar als seus veïns si preferien existir a part de Barcelona, al qual es van annexionar el 1921. I els veïns de la Terreta van votar que volien emancipar-se de Tremp, municipi al qual pertanyen.

Al Palau d’Anglesola es va rebutjar la construcció d’una planta de biomassa i al Pinell de Brai es va frenar un abocador. Al novembre, els municipis de la Selva van votar en contra de les retallades en Salut i a favor del CAP_de la comarca. I Rasquera farà una consulta popular per saber si es vol la plantació de cànnabis.