L’efecte de la crisi econòmica i de les retallades pressupostàries en salut, especialment les de l’any passat –amb el tancament de llits hospitalaris i quiròfans que han allargat les llistes d’espera–, estan exercint un doble efecte sobre les mútues i les companyies d’assegurances catalanes.

D’una banda, l’atur i la caiguda dels ingressos que pateixen moltes famílies han obligat a reduir les despeses, i alguns han optat per prescindir de la seva assegurança de salut i donar-se de baixa. L’Associació Catalana de Corredors i Corredories d’Assegurances (ACCA) va explicar a 20 minutos que s’han anul·lat gairebé el 15% de les pòlisses de salut.

De l’altra, les retallades en salut i els conseqüents tancaments de llits hospitalaris i de serveis d’urgències a la nit i la reducció d’horaris als Centres d’Atenció Primària, entre d’altres, han tingut un efecte positiu en les mútues i les assegurances sanitàries.

De fet, l’ACCA ha constatat un increment proper al 13% en la contractació d’assegurances mèdiques pel "gran esforç" que fan les companyies. N’hi ha, però, que opten per la privada per tal d’assegurar-se que no hauran d’esperar en cas de posar-se malalts, així com per poder gaudir d’avantatges com estar sol en una habitació en cas d’ingrés.

De fet, l’entitat assegura que les mútues i les asseguradores associades estan "treballant més en la captació de nous clients que no pas en la conservació" d’assegurats. A més"baixen les pòlisses, però apuja el preu de nova contractació i les pòlisses cobreixen més assegurats", assenyala la junta directiva de l’ACCA.

A Tarragona, per exemple, 20.000 persones han contractat una mútua privada de salut en poc més d’un any, segons el portaveu socialista al Parlament en matèria de salut, Josep Maria Sabaté.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, va insinuar la possibilitat d’obligar a les persones amb rendes més altes a contractar una pòlissa mèdica privada, com es fa a Holanda. Però sobre la taula, hi ha altres propostes per alleugerir la pressió assistencial i financera que pateix la sanitat pública. Una d’elles és la desgravació del 15% del cost de les assegurances mèdiques privades a la declaració de la renda, mesura que, alhora, podria ajudar a dinamitzar el sector i crear 18.000 llocs de feina.

"Els més de set milions d’usuaris de la sanitat privada no consumeixen recursos de la sanitat pública o ho fan parcialment, generant una disminució en la pressió assistencial, en els temps i les llistes d’espera, el que es tradueix en un alliberament de recursos sanitaris", va afirmar dijous Luis Mayero, vicepresident de l’Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat (IDIS).