Els aficionats al futbol no feien més que parlar de l’interessant partit internacional que podrien veure aquell diumenge. S’enfrontaven l’Español i l’equip francès del Stade Bordelais UC. Dos d’ells es van trobar a mig matí a la plaça Reial. Es coneixien des feia molts anys. Com de costum, van començar a analitzar el matx que s’apropava, calculant les forces i les virtuts d’un i altre equip. A poc a poc, gairebé sense adonar-se’n, van acabar fent una mena de competició per veure quin dels dos sabia més noms dels jugadors francesos.«El porter és l’Albert Verdier», va encertar a dir un dels aficionats, molt alt i bigotut, abans de fer-ne una exhaustiva anàlisi tècnica: «Té 24 anys i és un antic defensa reconvertit. Té un fort xut i és hàbil amb les dues mans. En destaco sobretot la sang freda». El seu amic, també alt, però sense bigoti, va esperar que acabés per contraatacar: «El defensa dret és Gaston Ferré, de 22 anys. És dretà i molt segur en la seva posició. És tant bo en la càrrega com a l’hora de passar la pilota. Ha jugat a l’Olympique de Marsella». Primer un i després l’altre, van anar revelant tota l’alineació titular que el Stade Bordelais UC presentaria a Barcelona: «René Lucas és un bon defensa esquerre. Té 27 anys i és el capità de l’equip. És un dels millors defenses de la regió. La temporada passada va jugar contra el Nord d’Espanya amb la selecció del Migdia de França»...