780. Una petita ciutat a la Serra de Rodes

Al 780, tres monjos benedictins començaren a instal·lar-se a un punt molt enlairat de la Serra de Rodes, de cara a la Mediterrània.
Al 900, la construcció del Monestir de Sant Pere de Rodes ja feia temps que estava en marxa. L’elecció de la localització topogràfica del monestir implicava la construcció d’una microciutat autosuficient, perfectament sostenible, que tindria una llarga durada (però que ha desaparegut). L’element central d’aquesta ciutat era la fàbrica del monestir : l’església (amb campanar i torre de defensa), el claustre i les sales, tallers, magatzems, infermeria, etc.Al costat hi havia els horts «en terraplens artificials sostinguts per contraforts», els corrals, dipòsits d’aigua. Fins a molt lluny, les terrasses basades en parets de pedra seca, i, a baix, els estanys on era possible pescar. Les normes de construcció i de funcionament d’aquesta microciutat eren les de l’Orde de Sant Benet. Es podien resumir en tres paraules: Ora et labora. L’oració era una combinació de reflexió, voluntat d’ésser i de transcendir, expressió de pietat i fórmula per a pautar la vida quotidiana.

El labora, el treball organitzat, des del monestir per una àrea relativament extensa de la Serra de Rodes, era molt divers, molt especialitzat, i molt feixuc. Segons Alexandre Deulofeu, la pròpia construcció de l’arquitectura de l’església del monestir és una fita. Car hi ha un salt des del món romà (de les columnes i els capitells corintis) a un món nou: el que se n’ha dit romànic. Un món que no es basa, com Roma, en la gran escala i el comerç a llarga distància, sinó en la microeconomia intensiva, autosuficient, on l’aprenentatge i el treball esdevenen un valor.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento