Al 900, la construcció del Monestir de Sant Pere de Rodes ja feia temps que estava en marxa. L’elecció de la localització topogràfica del monestir implicava la construcció d’una microciutat autosuficient, perfectament sostenible, que tindria una llarga durada (però que ha desaparegut). L’element central d’aquesta ciutat era la fàbrica del monestir : l’església (amb campanar i torre de defensa), el claustre i les sales, tallers, magatzems, infermeria, etc.Al costat hi havia els horts «en terraplens artificials sostinguts per contraforts», els corrals, dipòsits d’aigua. Fins a molt lluny, les terrasses basades en parets de pedra seca, i, a baix, els estanys on era possible pescar. Les normes de construcció i de funcionament d’aquesta microciutat eren les de l’Orde de Sant Benet. Es podien resumir en tres paraules: Ora et labora. L’oració era una combinació de reflexió, voluntat d’ésser i de transcendir, expressió de pietat i fórmula per a pautar la vida quotidiana.