Escoles amb un fracàs escolar superior al de la resta, amb famílies en situació socioeco-nòmica precària i amb professors que no donen a l’abast. Aquest és el panorama que viuen les escoles gueto, un nom que es vincula a una situació difícil per a l’alumnat que assisteix a aquests centres estigmatitzats i que no té res a veure amb la concentració d’escolars immigrats. Els resultats acadèmics demostren que la barreja de persones de diversa procedència no influeix en el rendiment de la classe.

A Barcelona i a Catalunya existeixen centres escolars en què la situació és precària, gairebé al marge del sistema. Són escoles gueto pel fet que concentren dificultats socio-econòmiques de les famílies, cosa que es tradueix en uns resultats acadèmcis pitjors. Les dades recollides en un informe de la Fundació Jaume Bofill, a partir de les xifres oficials facilitades per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), demostren que "el fracàs es concentra en determinats centres més desfavorits". Així ho verbalitzava aquest dimarts el director de l’estudi, el catedràtic de la UAB, Ferran Ferrer, que recomanava que l’Administració apliqui mesures per evitar aquests guetos.

Les dades serveixen també per desmentir tòpics. "Tenir més nens immigrants a classe no vol dir tenir pitjors resultats", sentenciava Ferrer. O dit d’una altra manera, els resultats acadèmics dels alumnes nascuts a Catalunya no es veuen afectats per la concentració d’estudiants immigrants a classe. Per contra, els alumnes de procedència estrangera sí que obtenen uns resultats molt pitjors que els de la resta de companys i això es concreta en una diferència de 82 punts a l’estudi PISA, el Programa per a l’Avaluació Internacional dels Estudiants, el qual equival a dos cursos acadèmics aproximadament. Una distància que no es dóna a cap altre país d’Europa.

Els alumnes immigrats, en canvi, obtenen millors resultats si estudien en centres concertats. En general, la puntuació és més bona als centres concertats que no pas als públics. L’èxit, en canvi, es reparteix pels centres educatius. "No hi ha centres d’excel·lència", remarcava aquest dimarts Ferrer. Els alumnes que tenen un rendiment més alt són majoritàriament les noies (el 69% dels casos), nascudes a Catalunya (98%) i catalano-parlants (68%).

El nivell socioeconòmic i cultural de les famílies es demostra que és determinant pel que fa els resultats acadèmics dels alumnes. Així, s’arriba a 67 punts de diferència entre les notes dels estudiants de "nivell alt" i de "nivell baix", segons consta a l’informe. Aquesta és també una tendència que es repeteix a Europa.

La Fundació Jaume Bofill va fer constar aquest dimarts que l’elaboració del darrer informe PISA no s’adequa a la realitat donat que es va prescindir de 150 alumnes repetidors i de procedència immigrant, amb la qual cosa la mitjana va sortir esbiaixada. Amb aquesta maniobra es va aconseguir superar els resultats de l’any anterior.