La construcció d’habitatge protegit a la ciutat de Barcelona es va desplomar un 52,7% durant el 2005, en comparació a l’any anterior.

S’ha passat de 1.806 a 855, segons les dades de la revista Xifres d’Habitatge de l’Ajuntament.

En el mateix període, els habitatges acabats també han baixat , tot i que en una proporció molt menor, un 22,6%. En quatre dels districtes (Eixample, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia) no hi ha hagut habitatge protegit. I en els dos darrers, la situació es repeteix per segon any. Només a Les Corts i a Sant Martí ha millorat la proporció de protecció oficial.

El president del Patronat Municipal de l’Habitatge, Eugeni Forradellas, matisa aquests números: «El 2004 es van disparar els pisos socials acabats perquè va coincidir amb el final d’un programa. Va ser excepcional. El 2005, tot i el descens, ens vam situar al 24%. És una xifra per damunt de la mitjana catalana i que creixerà».

La meitat del  sou

L’habitatge és cada cop més petit i car. La superfície mitjana és de 99,6m2, tot i que si s’excloguessin els de luxe, els pisos solen tenir-ne uns 85. Els preus continuen sense tocar sostre. De mitjana, cal pagar 355.700 euros per una vivenda de 70 metres quadrats (un any abans costava 293.500 euros).

El districte més car és Sarrià-Sant Gervasi (7.902 euros/m2) i els més barat, Nou Barris (4.0770 euros/m2), Sant Andreu o Horta.

Això explica per què  aquestes zones són les que més s’encareixen a la ciutat, segons va explicar Guillem Díez, cap d’Habitatge de D’Aleph, la consultora que ha elaborat aquest informe.

El nivell d’endeutament de les famílies en obra nova arriba al 47% de la renda de la llar.

Aquest índex baixa fins el 31% si s’inclouen els mercats de segona mà i el lloguer.

El 2005 es van iniciar 6.180 habitatges (+40%), sobretot a Sant Martí (el triple). La Marina, Sant Andreu-Sagrera, la Verneda i Horta-Guinardó són les zones en què es preveu construir més en el futur.

¿Comprar o no comprar?

Fa uns dies la Caixa recomanava viure de lloguer durant els propers anys, a l’espera que els preus de l’habitatge baixessin a la ciutat de Barcelona.

Ahir, en canvi, els responsables de la publicació Xifres d’Habitatge insistien que cal comprar «quan es pugui» perquè a l’encariment superior al 15% anual no se li veu el final. Almenys, per ara.

I almenys, en els pisos normals. No així «en els habitatges de luxe o gamma alta», que sí poden tenir uns increments més moderats. Segons aquesta publicació municipal, el lloguer d’un pis estàndar (71m2) costa 852 euros.

NOTICIES RELACIONADES: