La crisi ha disparat el nombre de persones que es veuen obligades a demanar ajuda. Segons l'Anuari 2013 del Tercer Sector Social, les entitats socials catalanes van atendre 2,13 milions de persones el 2011, és a dir, 430.000 més que quan fa esclatar la crisi financera, el 2007. A més, el 9,3% de les entitats va desaparèixer en aquests quatre anys. Les que més afectades van ser les que treballen amb immigrants: el 44% de les que s'han dissolt o es mantenen inactives treballaven amb nouvinguts.

El creixement de persones destinatàries ha anat acompanyat del sorgiment de nous perfils, principalment associats al context econòmic actual. La vulnerabilitat afecta especialment a joves, famílies i dones i la pobresa cada cop afecta més als nens. De fet, la majoria d'entitats que treballen amb persones en risc de pobresa es van constituir entre el 2006 i el 2010 (les que es dediquen a altres col·lectius són més antigues) i de mitjana cadascuna atén entre 2.400 i 2.500 persones i compta amb prop de 200 voluntaris (xifres superiors a la mitjana).

Aquestes entitats, però, encara no són majoritàries. De les 738 entitats que han participat en l'anuari, el 19% treballa amb infants i joves; el 15%, amb dones; el 14%, amb gent gran i el mateix percentatge ho fa amb persones amb discapacitat. Aquestes últimes contracten un terç dels treballadors del sector i generen una tercera part de l'activitat econòmica, mentre que les que es dediquen als nens i adolescents mobilitzen un terç dels voluntaris. Una de cada tres entitats és troba a Barcelona i un altre terç a la resta de la demarcació.

La solidaritat, però, no va minvar. El nombre de voluntaris va créixer un 23%, passant de 245.000 a 300.000 persones en quatre anys. El 40% hi dedicaven entre cinc i deu hores a la setmana i un 36%, menys de cinc hores setmanals. El 2011, hi havia un 7% més d'homes, amb la qual cosa ja eren el 41% dels voluntaris. Per grups de d'edats, destaca l'augment del 6% dels majors de 65 anys però també la caiguda de prop del 8% de la participació de menors de 35 anys.

Les donacions de particulars i institucions privades han crescut un 4% mentre que les quotes periòdiques han caigut un 7% i la contractació de serveis, un 5%. No obstant, les entitats van aconseguir recaptar un 8% més amb activitats puntuals organitzades per recaptar fons. En qualsevol cas, la caiguda del 5% que ha patit de l'aportació pública ha quedat compensada.

Les entitats també han patit la desaparició de les obres socials de les caixes d'estalvi arran de la crisi i la reestructuració bancària. Actualment, pràcticament l'única que continua activa és la Fundació Obra Social La Caixa, tot i que n'han sorgit de noves a partir d'antigues obres socials, com la Fundació Catalunya-La Pedrera o la Fundació d'Antigues Caixes Catalanes, però amb dimensions més petites. En aquest sentit, el Tercer Sector també celebra l'expansió progressiva de la banca ètica, més compromesa amb els valors i les persones.

En qualsevol cas, el pressupost mitjà ha augmentat un 11% fins els 865.818 euros i el del conjunt del sector va arribar als 6.000 milions d'euros, és a dir, el 2,8% del PIB català. La desaparició d'entitats socials i l'augment del pressupost fa pensar als autors de l'estudi que el sector viu un procés de concentració. També han hagut d'aprimar les seves estructures i això, sumat a la dissolució d'algunes, s'ha traduït en 18.000 treballadors menys respecte el 2009. Tot i això, el 2011 hi havia 102.000 persones treballant, 2.000 més que el 2007.