La ‘Jefa’Tura

Hi havia un país on esmolaven les eines, per quan arribés un altre juny, i donaven bons cops de falç des dels temps dels almogàvers, que, malgrat la tecnologia, conservaven costums ancestrals com el poder dels gremis. Així, han estat 23 anys veient com les previsions meteorològiques, fetes amb una gran profusió de mapes, radars i altres estris, esdevenien fum a mitja setmana perquè no tinguéssim por de sortir de cap de setmana.

Era això un regal del president-que-no-se-n’anava-mai, preocupat per la salut psicològica dels seus súbdits –com a tals els considerava vist el paternalisme del seu tracte– que, al seu parer,  mereixien poder relaxar-se el cap de setmana en entorns diferents dels quotidians, o estava inquiet perquè no els manqués el nivell cultural que s’acumula viatjant? No! Desenganyeu-vos.

La qüestió era molt més medieval. La qualificació de bon o mal temps no tenia a veure amb la sequera o altres fenòmens, o a la seguretat de les persones , sinó amb que a l’estiu s’omplissin els hotels de la costa i a l’hivern els de muntanya. Sortosament, va aparèixer la JefaTura i els explicà l’engany!