I ho ha fet confirmant la seua àmplia majoria de la novena legislatura, quan va aconseguir 41 diputats, quedant-se a dos del sostre de Manuel Fraga, que l'any 1993 va aconseguir 43. Amb el 99,85% escrutat, el PP ha aconseguit ampliar el percentatge de vots aconseguit en 2012, en situar-se amb el 47,5% dels sufragis, enfront del 45,8% dels anteriors comicis, encara que falta per computar el vot dels residents absents. A més, després d'haver perdut més de 150.000 paperetes en la novena legislatura, els populars amb Feijóo ja superen amb este percentatge escrutat en més de 14.000 les aconseguits en 2012.

RESULTATS ELECTORALS PER MUNICIPI

Encara falta per computar el vot del Cens de Residents Absents (CERA), referent al que han sol·licitat 17.871 persones, el 4% del cens (davant del 7,68% de 2012) i no serà determinant en el resultat.

Per la seua banda, el PSdeG, amb Xoaquín Fernández Leiceaga, es queda amb el pitjor resultat en la història democràtica de Galícia, amb un 17,88% dels vots emesos este diumenge, en què la participació ha sigut del 63,75%, mancant computar el vot dels emigrants i es deixa amb este escrutini uns 43.000 vots. Així, En Marea, liderada per Luís Villares, avança als socialistes amb 19% dels sufragis, encara que ambdues formacions es queden amb 14 diputats en l'hemicicle gallec.

Mentre, el BNG d'Ana Pontón aconseguix, amb el 99,85%, sis diputats i un percentatge de vots del 8,3%, enfront del 10,11% de 2012, quan va aconseguir 7 escons i quasi 28.000 vots més. Malgrat que suposa una reculada, la irrupció de les marees en 2015 va suposar la desaparició del Bloc del Congrés dels Diputats en les dues últimes cites electorals, per la qual cosa este resultat li permet pensar que ha començat la seua recuperació.

Ciutadans, amb un 3,37% i 48.013 vots, no ha aconseguit colar-se en el Parlament de Galícia, en el qual l'espai polític de centre no té representació des de la dissolució de la UCD, que va aconseguir en 1981 un total de 24 escons en la primera legislatura. D'ells, bona part van acabar en el PP (abans Aliança Popular) en 1985, que eixe any es va presentar com a coalició electoral i va aconseguir 34 diputats (encara que una moció de censura va desallotjar a Gerardo Fernández Albor de la Presidència de la Xunta).

"UNA COSA EXCEPCIONAL"

"Aspirem a una cosa excepcional a Galícia, va dir el secretari general del PP gallec, Miguel Tellado, en roda de premsa este diumenge, igual que Feijóo va pronosticar que la Comunitat gallega anava a donar "un missatge a tota Espanya" per a altres "quatre anys d'estabilitat".

L'"excepció", com els populars van avançar que seria -segons les seues paraules- una nova majoria absoluta a Galícia, es produïx en un context en el qual, quasi un any després i després de dues cites electorals (al desembre de 2015 i juny de 2016), el Congrés no ha aconseguit investir a un president del Govern.

La tercera majoria absoluta ratifica a Feijóo, que va desenvolupar una campanya eminentment personalista i amb amb prou faenes presencia de les sigles del seu partit, com a líder en el PP i com un dels noms indiscutibles de les travesses successòries a l'actual president del Govern en funcions, Mariano Rajoy.

El president gallec no es veu afectat, d'esta manera, pels casos de corrupció que esguiten el seu partit, que també han marcat la campanya electoral amb el cas de la senadora i exalcaldesa de València, Rita Barberá; així com tampoc li passen factura les fotografies dels anys 90 que va publicar 'El País' a principis de la passada legislatura amb el contrabandista i després condemnat per narcotràfic Marcial Daurat i que la candidata del BNG, Ana Pontón, li va dir en l'únic debat electoral televisat d'esta campanya.

Paral·lelament, el president del Partit Popular, Mariano Rajoy, que s'ha bolcat en la campanya gallega amb una important presència en estos últims 15 dies, podrà emprar este resultat per a cercar els suports que necessita per a ser investit president en el Congrés enfront d'un líder del PSdeG, Pedro Sánchez, que també es va lliurar en la campanya gallega sense que ara puga presentar-se si més no com a alternativa al PP en l'oposició, a menys d'una setmana del Comitè Federal.

RECULADA DEL PSDEG

El PSdeG patix un dur revés en collir el pitjor resultat de la seua història en la democràcia, tant en percentatge de vots, ja que el seu sòl era del 19,6% en 1981, com en diputats, ja que la pitjor dada ho va obtenir en 1997 amb 15 escons.

Aquell any, el BNG encapçalat llavors per Xosé Manuel Beiras -ara referent d'En Marea- va avançar també als socialistes que van portar com a cartell al hui alcalde de Vigo, Abel Caballero, qui, precisament, va recolzar enguany al rival de Leiceaga en les primàries internes i s'ha mantingut discret en esta campanya, després de fortes discrepàncies per l'elaboració de les llistes.

El PSdeG s'ha quedat amb un 17,88% dels suports en estes eleccions, en aconseguir 254.156 paperetes, la qual cosa suposa una caiguda d'uns 43.000 vots, i perd quatre diputats, després de ja haver retrocedit en set i en més de 244.000 suports en els comicis passats.

AVANÇAMENT D'EN MAREA I BNG

La baixada del PSdeG va en paral·lel als 14 escons obtinguts per En Marea, bona part heretats de la coalició electoral AGE que en 2012 va irrompre amb nou diputats i com tercera política. D'aquella encara no existia Podem, formació es va sumar al suport a este partit instrumental amb els seus inscrits de forma individual però sense sigles.

Concretament, En Marea ha collit este diumenge 25, amb el 99,85% escrutat, 267.989 vots, enfront dels 200.828 que va obtindre AGE en 2012.

El BNG, que en 2012 ja havia acusat les grans escissions de principis d'eixe any en marxar-se un dels seus principals referents, Xosé Manuel Beiras, i després de quedar-se sense representació en el Congrés, ha aconseguit de la mà d'Ana Pontón aconseguir retindre grup parlamentari amb sis escons i representació per les quatre províncies, amb 118.874 suports, enfront dels 146.027 de l'anterior legislatura.

PER PROVÍNCIES

El PPdeG ha guanyat en les quatre províncies gallegues i ha aconseguit pujar un diputat a Orense, en obtindre 9, com en campanya s'havia proposat el baró ourensano, Manuel Baltar; si bé ha perdut un pel que fa a 2012 en la de Lugo, en situar-se ara amb 8. En ambdues, el PSdeG s'ha mantingut com a segona força política, encara que els socialistes van retrocedir en dos escons en la circumscripció d'Orense i en un més en la de Lugo.

Per la seua banda, En Marea desbanca en les províncies atlàntiques al PSdeG i aconsegueix 5 diputats enfront dels 4 d'AGE l'any 2012. A més, el partit instrumental arrabassa un als socialistes a Pontevedra i un altre al BNG, en aconseguir 5 enfront dels tres que va obtindre la coalició d'Anova i Esquerda Unida en la novena legislatura.

La pèrdua de quatre escons del PSdeG es corresponen amb un a Pontevedra, dos a Orense i un a Lugo. Per la seua banda, el BNG va cedir un escó en la província de Pontevedra.

Amb el 99,85% escrutat, i mancant el vote CERA, han participat el 63,75% dels votants amb dret, i s'han emès 13.936 vots en blanc un 0,98 per cent, enfront del 2,7% de 2012. Els sufragis nuls sumen 14.469, l'1,01%, enfront del 2,56% dels comicis anteriors.