La Unió de Llauradors considera que la Llei de l'Horta, aprovada aquest dijous en les Corts Valencianes, és "un bon punt de partida per a garantir una activitat agrària professional i rendible amb agricultors", mentre que AVA-ASAJA ha indicat que "continua sense oferir suficients garanties als productors agraris i segueix resultant massa intervencionista en la seua concepció, al mateix temps que deixa sense resoldre moltes incògnites en aspectes bàsics que concerneixen a la gestió de les explotacions".

Segons ha informat La Unió en un comunicat, aquesta nova normativa conté "la major part de les aportacions efectuades" per aquesta organització des que el projecte de llei va entrar en la càmera autonòmica per a la seua tramitació i que se sumen a les ja realitzades en els tràmits previs.

Mentre, AVA-ASAJA ha assenyalat en un altre comunicat que el text definitiu de la norma ha modificat determinats aspectes que resultaven "especialment lesius" per als interessos dels agricultors o han sigut eliminats atenent les peticions formulades sobre aquest tema per aquesta organització. El president, Cristobal Aguado, ha afirmat que la Generalitat els "va escoltar" i "es va asseure a negociar" amb ells. "Aqueix canvi d'actitud s'ha plasmat en una sèrie de millores que afecten a alguns punts conflictius", ha assenyalat.

Per a La Unió, per la seua banda, la llei contempla la falta de rendibilitat de les explotacions agraris com a excepció perquè una parcel·la pot ser catalogada com a sòl agrícola infrautilitzat, la qual cosa fou una de les reivindicacions, que ha sigut arreplegada en el text final.

Així mateix, han indicat que ja existeixen partides dins dels pressupostos de la Generalitat para enguany a fi de posar en marxa la llei i insisteix que és molt important dotar-la dels recursos econòmics suficients perquè siga útil.

Des d’AVA-ASAJA coincideixen amb aquesta última idea, i han lamentat que el text legislatiu nasca sense pressupost, la qual cosa, en la seua opinió, "impedeix conèixer i concretar l'ambició i l'abast real d'un projecte que si no es dota dels fons necessaris podria veure's reduït a una mera declaració d'intencions o a un simple brindis al sol".

Així mateix, han considerat que el text "emmalalteix d'una voluntat excessivament intervencionista al assumir competències en la gestió de les parcel·les que haurien de correspondre completament als agricultors".

Sobre aquest punt, el projecte els ha generat "múltiples dubtes i no acaba ni d'aclarir ni de resoldre assumptes tan crucials com la possibilitat de realitzar canvis de cultiu, la construcció o ampliació d'edificacions agràries: hivernacles o safaretjos de xufa, les actuacions sobre els anomenats "enclavaments de recuperació" o la concreció de qui seran els possibles beneficiaris de les ajudes que puguen iniciar-se".

Una altra qüestió que han destacat és "l'entrada en escena de la conselleria d'Agricultura, que s'encarregarà del disseny del futur pla agrari de l'horta", quan fins ara "i sorprenentment", l'única conselleria que havia participat en l'elaboració d'una llei de tanta envergadura i amb tantes implicacions socials i econòmiques havia sigut la conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.

"S'han donat un termini de nou mesos -ha apuntat Cristóbal Aguado- per a preparar aquests plans i acabar de concretar així molts aspectes legislatius que ens segueixen generant inquietud i preocupació. Però encara queda molt partit per jugar i fins que no concloga no podem fer una valoració definitiva sobre un projecte que a data de hui manca de pressupost, segueix sense oferir garanties als agricultors, peca d'intervencionista i deixa en l'aire moltes incògnites per buidar".

A més, des de La Unió han lamentat que finalment "per interessos aliens al sector agrari" Partit Popular i Ciutadans hagen votat en contra d'una Llei que "no acaba ara de gestar-se, sinó que es va iniciar amb els anteriors Governs del PP".

Per la seua banda, des d’AVA-ASAJA creuen que "en l'elaboració d'aquesta llei ha faltat consens i crec que la seua gestació podria haver-se escomés d'una altra manera, amb més temps, amb més reflexió i, sobretot, amb més consens social i polític".