Els economistes valencians dissipen els seus dubtes i recuperen la confiança en el creixement econòmic, que consideren que "s'afermarà" enguany. De fet, el 51,85% dels professionals creu que la situació econòmica de la Comunitat seguix igual que a la fi de 2015, el 34,9% sosté que ha millorat mentre que l'11,54% pensa que s'ha deteriorat.

Així es desprèn de la 18ª edició de l'enquesta sobre conjuntura econòmica que realitza el Consell de Col·legi d'economistes de la Comunitat Valenciana, que va ser resposta el desembre passat per 700 professionals de les tres províncies. Com a resultat, es conclou que l'economia espanyola i regional obtenen les millors puntuacions en els huit anys que es realitza este estudi.

En l'acte de presentació han intervingut Jaime Querol, Francisco Menargues i Juan José Enríquez, degans dels col·legis de Castelló, Alacant i València respectivament. L'economia espanyola obté de nou l'aprovat (5,16 sobre 10) i la millor puntuació en els huit anys que es realitza esta enquesta, igual que la Comunitat Valenciana, que si bé suspèn amb un 4,74, és la nota més alta rebuda fins a hui.

Per a mitjans de 2017, els economistes preveuen que l'economia regional i l'espanyola aconseguisquen el 4,98 i el 5,38 respectivament. Segons ha destacat el Consell de Col·legis d'Economistes, les dades reflectixen que els pitjors anys de la crisi "ja van quedar arrere i cada vegada menys economistes seguixen acusant un deteriorament en la seua economia personal". Així, el 59,4% està igual que fa un any, el 23,22% afirma haver millorat i el 16,38% admet que la seua economia ha empitjorat en eixe període.

PREOCUPACIONS

La desocupació seguix sent, amb diferència, el problema que més preocupa als economistes, però ho és per al 71,08% dels enquestats, la xifra més baixa des que es realitza l'estudi. Posteriorment, apareixen la inadequada dimensió i estructura de les empreses valencianes (58,97%) i l'evolució de la demanda (53,7%). Per als economistes de la província de València, la grandària de les empreses se'n va acostant la desocupació com a principal problema de l'economia regional: amb prou faenes els separen cinc punts: 69,73% enfront de 64,51%.

D'altra banda, quasi la mitat dels enquestats (46,87%) percep el dèficit d'infraestructures i comunicacions com un problema destacat, percentatge molt superior a les anteriors edicions (36,12% al juny de 2016). En cinqué lloc apareixen els costos laborals, que un de cada quatre economistes situa entre els tres principals problemes (26,92%) de l'economia regional.

Per a Jaime Querol, president del Consell de Col·legis d'Economistes de la Comunitat Valenciana, estos resultats posen de manifest que "hi ha una major sensibilitat per la necessitat de dotar-se d'infraestructures, com el Corredor Mediterrani, que és un clam de tota la societat".

MERCAT IMMOBILIARI I TURISME PEL BREXIT

En esta edició s'ha proposat valorar la gravetat de tres possibles efectes econòmics a Espanya provocats pel 'Brexit'.

El degà del COEV, Juan José Enríquez, ha admès que el Brexit i les primeres mesures proteccionistes de Donald Trump "generen incertesa respecte al futur del comerç mundial. Els dubtes que es pogueren tindre les està dissipant amb les seues primeres accions. Que els Estats Units derive cap a determinades posicions pot fer que altres països també ho facen", ha advertit.

Molts dels enquestats creuen que l'efecte de l'eixida de l'el Regne Unit de la UE es notarà principalment en el mercat immobiliari, que podria veure's especialment afectat pel desplome de la lliura (3,59), i en el turisme, ja que una quarta part dels turistes estrangers són britànics i una caiguda del seu poder adquisitiu repercutirà en un descens del nombre de visitants, de la despesa mitjana i el temps d'estada (3,4).

No obstant açò, el temor al fet que la incertesa i els xocs financers provocats pel 'Brexit' augmenten la inestabilitat política a Espanya i repercutisquen en el creixement del PIB en 2017 és molt menor entre els economistes (2,53). En este cas, els economistes d'Alacant perceben una amenaça major pel 'Brexit' sobre l'economia espanyola.

INCENTIUS A VIVENDES

Davant la disyuntiva de reprendre els incentius a la compra de vivendes, la majoria d'economistes advoca per la seua implantació de manera selectiva, per a determinats nivells de renda, tipus de vivenda, focalitzats territorialment i/o amb percentatges limitats de finançament (3,4 sobre 5).

Pitjor valoració obtenen les altres dos hipòtesis: no interferir amb el mercat, especialment en moments de recuperació (2,87), i no haver deixat d'aplicar els incentius, engegant un mecanisme anticíclico d'efecte en l'ocupació i les rendes (2,33).