Este recorregut per l'herència de l'artista i per la seua faceta més compromesa ha sigut presentat este dimarts en roda de premsa pel director de l'IVAM, José Miguel G. Cortés; la comissària i conservadora de la institució cultural, Irene Bonilla, i Emili Payà, de la Fundació Josep Renau, que col·labora en la selecció i amb la qual l'IVAM estudia ja futurs projectes.

L'exposició -que porta el títol 'Josep Renau i la Segona República' i recopila fons de l'IVAM i de l'Arxiu Fundació Renau- abasta el període cronològic que va des de principis de la dècada dels 30 del passat segle fins al final de la Guerra Civil, quan, després de la victòria del bàndol franquista, va haver de marxar a l'exili.

Així, la primera part de l'exhibició il·lustra els treballs de Renau com a cartellista, dissenyador, muralista i editor de modernes revistes, en les quals va deixar patent la seua renovació estilística. Va ser l'introductor a Espanya del collage polític i va apostar per les línies més rectes i de color, en un primer moment influït pel constructivisme i el cinema soviètic i, posteriorment, per l'alemany John Heartfield.

Una de les peces inèdites per al públic majoritari que s'ha incorporat és un fotomuntatge aparegut en la revista 'Orto' datat en 1932, ha destacat Irene Bonilla. De la mateixa manera, s'aborda la col·laboració "encara poc estudiada" entre el creador i la productora cinematogràfica valenciana Cifesa, de la qual s'arrepleguen alguns cartells, apunta l'especialista.

Al setembre de 1936, Renau va ser nomenat director general de Belles Arts, càrrec que va exercir durant dos anys i des del qual va prendre decisions d'enorme calat, com el trasllat del 'tresor' de patrimoni cultural des de Madrid fins a València, nova capital de la República, per a salvaguardar-ho dels bombardejos.

En el seu activisme sociocultural, Renau i el seu equip van prendre mesures trencadores. Entre elles, destaca la participació en l'Exposició Internacional de París de 1937 amb el Pavelló Español, del que Renau va prendre part com a fotomontador i responsable polític.

PICASSO I EL GUERNICA

Crida l'atenció la seua capacitat per convéncer artistes espanyols residents a París. La mostra documental de l'IVAM incidix especialment en la relació entre Renau i Picasso. El valencià va visitar el pintor en el seu estudi en 1936 per a intentar sumar-lo a la causa republicana, cosa que va aconseguir.

D'eixa trobada, va sorgir la proposta de nomenar el mestre malagueny director del Museu del Prado i també una interessant correspondència amb la fotògrafa i parella de Picasso Dora Maar, qui va enviar a València una sèrie de fotografies del procés d'execució del Guernica. Eixes imatges es van publicar en primícia en la revista local 'Nova Cultura', fundada pel propi Renau, i uns mesos després apareixerien en la francesa 'Cahiers d'Art'. L'IVAM exposa ara per primera vegada juntes les dos publicacions amb les escenes dels diversos estadis del mític quadre.

La seua última responsabilitat política va permetre a Renau acostar-se més a la seua activitat artística, doncs en la primavera de 1938 va ser nomenat director general de Propaganda Gràfica de l'Estat Major de l'Exercite. Des d'eixe càrrec, va acollir nombrosos artistes i va explorar noves vies de comunicació per a continuar difonent la seua causa política, des de les targetes postals a les cartilles escolars.

Este conjunt documental pretén oferir al visitant una panoràmica sobre el gran i polifacètic intel·lectual que va ser Josep Renau. El paper de la cultura és agitar consciències, remoure idees i proposar projectes i Renau "va complir les tres característiques", ha asseverat el director de l'IVAM, José Miguel G. Cortés, que ha plantejat que "ara la qüestió és si estem a l'altura del seu llegat".