La distribució de serveis municipals, pagats amb els impostos de tots els veïns, dista molt de ser equitativa. Un exemple és l’Antiga Esquerra de l’Eixample, que no té cap centre de dia ni residència per a gent gran, ni cap biblioteca ni centre cívic, ni casal de barri ni ludoteca infantil. Tampoc té punts de connexió wi-fi i ni tan sols de punts verds de recollida de residus. A Sants o al Raval, amb un nombre similar d’empadronats, hi ha tots aquests serveis públics i més, segons les pròpies dades de l’Ajuntament.

Segons les xifres municipals, els districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi són els que ara compten amb menys serveis públics de tota la ciutat. Ara bé, si posem l’ull als barris, les diferències encara es fan més evidents entre diferents zones, fins i tot, dins d’un mateix districte.

És el cas de la Dreta i l’Antiga Esquerra de l’Eixample. Tot i que superen els 40.000 habitants, no disposen de serveis per a gent gran i posseeixen dos i un Centre d’Educació Infantil i Primària, respectivament, i tan sols un institut públic cadascun.

Al Raval, amb més de 48.000 habitants, tenen tres escoles bressol, cinc CEIP, 2 IES, 2 ludoteques, 2 casals de gent gran o un centre esportiu, tots equipaments públics. Un altre exemple és Gràcia, un dels districtes amb menys escoles bressol i residències, juntament amb Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts. Hi ha pocs espais verds a Ciutat Vella i l’Eixample, però acumulen 19 aparcaments soterrats cadascun. Gràcia i Sant Martí són els que tenen més casals per a gent gran i Les Corts, el que menys.