Les Corts Valencianes han aprovat este dimecres, amb els vots a favor del PSPV, Compromís i Podem i en contra de PP i Cs, que la proposició de llei per a regular el plurilingüisme a la Comunitat Valenciana inicie la seua marxa parlamentària. La iniciativa planteja un únic Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural en el qual es deslliguen les hores d'ensenyament en anglés de les hores en valencià, establint percentatges mínims per a cadascuna de les tres llengües, i en el qual s'elimina l'acreditació directa de la competència lingüística.

Durant el debat, el diputat de Compromís Josep Nadal ha destacat la importància que els xiquets dominen les tres llengües i ha considerat que és responsabilitat d'una administració pública responsable el "vetlar per la igualtat d'oportunitats" i "ara la realitat no és eixa", ha lamentat.

Ha acusat el PP de "judicialitzar la majoria de les iniciatives del Consell" en el que ha qualificat com un "intent claríssim de robar la paraula i la decisió del poble valencià". "Em dóna la sensació de que tenen un problema i és el poc respecte que tenen a la llengua dels valencians. És una vergonya perquè més que temes pedagògics venen a demostrar la seua 'valencianofòbia'", ha etzibat Nadal a la bancada 'popular'.

No obstant açò, ha estés la mà a esta formació i a Cs per a asseure's a negociar la iniciativa, al mateix temps que ha demanat a tots els sectors "responsabilitat i altura de mires" a l'hora de tractar este tema i "deixar els conflictes identitaris a casa".

No obstant açò, la diputada del PPCV Beatriz Gascó ha subratllat que la norma és "il·legal, vulnera drets, intenta ser un calc del model català, és sectària i dóna l'esquena a les famílies" i, en este sentit, ha reprovat el "sectarisme, manipulació i engany" del Consell a les famílies i els ha acusat d'"imposar valencià i un model educatiu únic".

Al seu juí, "margina per complet a les famílies" que no "tenen dret a decidir". "Este model només respon la intenció de tractar a tot l'alumnat de forma homogènia i no reconeix la diversitat de la nostra terra. Per què no entenen que alguns no senten el valencià com a llengua pròpia?", ha preguntat el PP per a exigir que es "respecte la voluntat i dret" de les persones. "Ens acusen de judicialitzar tot, però és que vostés no paren de cometre il·legalitats", ha dit Gascó.

Per la seua banda, la diputada de Cs Mercedes Ventura ha indicat que l'essència de la norma busca "adoctrinar" i "no ofereix res nou i segueix vulnerant la llibertat de les famílies a triar" com passava amb el decret del "xantatge" de plurilingüisme.

Des de Podem, César Jiménez ha valorat que la proposta ha comptat amb "ampli consens" i que proposa un model de plurilingüisme "integrador", que busca ser "útil" i que senta les bases perquè es dominen els tres idiomes.

Per al portaveu del PSPV, Manolo Mata, esta proposta busca que als xiquets que en uns anys treballaran se'ls facilite l'accés a un futur, "respectant un passat". Ha defés que la norma no imposa res, sinó que garanteix la llibertat dels centres a escollir el percentatge que volen sobre la base de les dos llengües.

Concretament, la proposta estableix com a mínim que el 25% de l'ensenyament es done en castellà, un altre 25% en valencià i entre un 15 i un 25% en anglés (entre un 10 i un 25 en Batxillerat), en tots els centres. La resta, entre un 25 i un 35%, quedaria a lliure elecció dels centres. Per a calcular eixos percentatges es tindran en compte les hores destinades a les àrees lingüístiques, les hores destinades a la competència oral i les matèries en què s'utilitze cada llengua com vehicular.

Eixes hores que queden a lliure elecció han de concretar-se en el Projecte Lingüístic de Centre en una decisió que haurà de ser presa en el Consell Escolar. L'objectiu és que els alumnes posseïsquen en acabar els ensenyaments obligatoris, com a mínim, el nivell de valencià i castellà equivalent al B1 i l'equivalent a l'A1 en la llengua estrangera. En acabar els ensenyaments postobligatoris (no universitaris) l'objectiu és que tinguen un nivell B2 de castellà i valencià i un A2 de la primera llengua estrangera.

El calendari preveu tres anys per a la seua aplicació: curs 2018-19 en Educació Infantil i primer cicle de Primària; 2019-20 en tota la Primària i centres d'Educació Especial, i 2020-21 en ESO, Batxillerat, FP i FPA. Fins llavors s'aplicarà la norma vigent anterior a esta llei.