Als seus 70 anys, l'actual alcalde de València, Joan Ribó, de Compromís, ha sobrepassat l'equador de la legislatura al capdavant de l'Ajuntament gràcies al pacte amb el PSPV-PSOE i València en Comú. Nascut a Manresa (Barcelona), però valencià d'adopció, va ser professor de Química durant 24 anys, diputat en Les Corts i regidor. El màxim responsable municipal valora els resultats relatius a València de l'onada de tardor d'Ulises, l'estudi sociològic elaborat per MyWord per a 20minutos, que en aquest lliurament se centra en les grans urbs espanyoles. Ribó analitza la gestió del Consistori, els problemes de la ciutat i exposa els seus plans immediats.

L'atur i la precarietat laboral d'una banda, i la falta de zones d'aparcament, per una altra, són els dos problemes més importants de València segons l'onada de tardor d'Ulises. Coincideix amb el seu diagnòstic?

Són dos problemes importants, i per açò ens estem bolcant. En el cas de l'ocupació, encara que no siga una competència estrictament municipal, hem activat multitud d'iniciatives que contribueixen a millorar les xifres, com hem vist en les dades de l'atur d'octubre. Així i tot, hem de vetlar perquè és de major qualitat i amb sous dignes.

I respecte a l'estacionament?

S'està estudiant habilitar zones d'aparcament dissuasiu en les principals entrades a la ciutat, al mateix temps que invertim més en el transport públic de l'Ajuntament, que és l'autobús. L'objectiu és que cada vegada siga menys necessari el transport privat.

La nota global que atorguen els enquestats a la ciutat és de 8,01, la segona més alta per darrere de Sevilla i per sobre de la mitjana de les grans urbs espanyoles. 

La valoració és molt bona, evidentment; encara que la millor enquesta -sempre ho dic- és la que expressa la ciutadania en cada procés participatiu i, és clar, en les eleccions. De les dades de l'enquesta destacaria que València se situa en el notable alt, i que pràcticament ningú suspén la gestió de la ciutat (solament un 2%). De fet, un 53% ens valora amb un notable, i un 36,5% amb excel·lent. Ens estem esforçant per millorar cada dia la gestió, i encara queda molt per fer.

El tercer ítem més assenyalat com a problema, encara que no és competència municipal, és la sanitat. És millorable el funcionament d'hospitals i centres sanitaris en la ciutat?

Efectivament, no és una competència municipal, però també creiem que podem ajudar en açò, perquè els serveis a la ciutadania sempre són millorables. Així, per exemple, ens vam comprometre a cedir a la Generalitat (que és l'administració que té competències sobre açò) una parcel·la per a construir el nou centre de salut del barri de Malilla, en el carrer Bernat Descoll. Els processos administratius són lents perquè han de tenir totes les garanties de legalitat, i estem parlant d'un solar que és propietat de l'Ajuntament en un 90%, però ho aconseguirem, perquè els veïns mereixen unes instal·lacions de qualitat.

La corrupció és assenyalada per un 36,2% d'enquestats, molt per sobre de la resta de capitals. Creu que els valencians són més sensibles a aquest fenomen?

Per descomptat. No en va, l'etiqueta de corrupció lligada al PP ha pesat com una llosa sobre aquesta ciutat, i durant aquests dos anys hem treballat en dos sentits. En primer lloc, dotant de mecanismes de transparència l'Ajuntament (perquè la corrupció no solament cal perseguir-la, també cal evitar-la) i, en segon lloc, traslladant a la resta d'Espanya i del món que València és una ciutat honrada, de gent treballadora i emprenedora. Els corruptes són uns pocs que per sort ja no ens governen.

Un dels temes més denunciats per les associacions veïnals és la falta de neteja en els carrers, però l'enquesta llança un 25,3% a València, per sota de la mitjana. A què ho atribueix? 

Quan vaig arribar a l'alcaldia, València estava en el furgó de cua d'Espanya quant a inversió en neteja. Després de dos anys, hem iniciat un pla de xoc i hem augmentat el pressupost un 15%. A més, entenc que una ciutat està més neta no solament com més es neteja, sinó també com menys s'embruta, i per açò hem començat campanyes per a promoure el civisme. Feia més d'una dècada que no s'impulsava una campanya de neteja. Així i tot, el meu objectiu és millorar cada dia més la neteja, i queda camí per a fer-ho.

Quines mesures pensa implementar en aquesta àrea el pròxim any?

En 2018 anem a augmentar la neteja uns altres quasi 2 milions d'euros, que se sumen al 15% pujat fins ara en els pressupostos. A més, aquest dilluns presentem la tercera campanya de conscienciació cívica perquè tothom respecte i cuide més el seu barri. Incideix, per exemple, en la necessitat de dipositar les borses dins del contenidor, o en la recollida d'excrements de gos.

Els veïns de València denuncien com a problema important l'abandó i degradació de certes zones, amb un 30%. La situació del Cabanyal avança a la velocitat que desitjaria?

La situació del Cabanyal avança en les seues millores, tenint en compte la degradació absoluta de la qual partíem. És clar que el ritme ha de donar passos visibles a una millor qualitat de vida, i per açò estem treballant en matèria de neteja, d'urbanisme o de seguretat ciutadana, però també en una cosa que és menys visible però igual d'important, com són les polítiques d'inclusió en el barri i de respecte a la convivència, cosa que estem fent pràcticament porta a porta, en algunes zones del barri.

El trànsit i els embossos preocupen al 18%, enfront de la mitjana del 32% en altres ciutats, però l'escassetat de transport públic està a València molt per sobre de la resta (17% enfront de 8,6%). Té aquesta ciutat una problemàtica específica amb la mobilitat? 

Té un problema que es diu falta d'inversió de l'Estat. Fixe's, per a l'any que ve tornem a augmentar el pressupost per a l'EMT en 2,6 milions, fins a situar-se en quasi 63 milions d'euros. És un gran esforç. A Madrid i Barcelona, per exemple, el Govern central ha aportat 2.000 milions en els últims 15 anys... Sap quant aporta a València? Res; zero euros. És la meua obligació defensar els interessos dels valencians, per açò exigisc al Ministeri de Foment que faça una aportació a l'àrea metropolitana de València en igualtat de condicions amb la resta d'àrees metropolitanes estatals.

En l'apartat de propostes, la peatonalització de forma permanent de certes zones del centre obté un aprovat (5,98), encara que és la segona nota més baixa per ciutats. Com ho valora?

La recuperació de l'espai públic per a la ciutadania és un símptoma de qualitat de vida en les ciutats, i València no pot ser una excepció. A voltes els canvis fan por, però algú s'imagina hui que pogueren passar cotxes pel carrer Joan d’Àustria, en ple centre? Les places són per a les persones, i hem de caminar cap a un model de ciutat en què els vianants i els diferents mitjans de locomoció respecten cadascun el seu espai.

El foment de l'ús de la bicicleta (ampliar carrils bici, reduir el lloguer de Valenbisi…) és recolzat amb un 6,44 de nota mitjana. Pot València avançar més respecte a aquest mitjà de transport?

Crec que pedalegem a bon ritme. Una ciutat amable és aquella en què les persones poden caminar de manera segura, i també on es pot respirar; sense contaminació. Per açò fomentem l'ús del transport públic i la bicicleta. En tots dos mitjans de transport hi ha hagut un augment espectacular de veïns que els empren. Fa uns dies deien a Brussel·les que ens estem convertint en l’Àmsterdam del Mediterrani.

Respecte a l'establiment d'una taxa turística, suspén amb un 4,25 a València, enfront del 6,59 a Barcelona, on hi ha un problema d'incivisme més acusat. Vosté la recolzaria ací?

Després de Barcelona, València és la ciutat on la ciutadania més demanda regular l'oferta d'apartaments turístics o establir una taxa. De fet, ens situem pràcticament en la mitjana en ambdues preguntes. Jo sóc partidari d'una taxa turística els ingressos de la qual repercutisquen en serveis. Perquè el turisme aporta dinamització econòmica, però també exigeix més despesa en neteja, seguretat... Si aconseguim que cada turista aporte alguna cosa simbòlica al manteniment d'aquests serveis, podrem millorar-los, i açò repercutirà en un major benestar de tots: veïns i visitants.

El 34,5% dels enquestats afirma que la seua qualitat de vida és millor que fa dos anys, el 45,5% que és igual i el 18,5% que ha empitjorat. A què ho atribueix?

Estem treballant per millorar la vida en els barris. Van passar els temps de la manifesseria i el malbaratament i ara invertim en les necessitats dels veïns. Si abans s'invertia en Fórmula 1, ara ens preocupem per rehabilitar les zones verdes i crear noves, per millorar gradualment la neteja en tots els barris i perquè els nostres joves no hagen d'anar-se fora a buscar treball.