El Jutjat d'Instrucció número 9 de València ha decidit processar a l'exgerent d'Imelsa, l'autoproclamat 'yonki dels diners', Marcos Benavent, i un empresari pels delictes d'estafa, falsedat i malversació per irregularitats en un contracte de 60.000 euros de renovació d'enllumenat públic en la localitat valenciana de Llutxent, diners que va rebre l'empresari encara que els treballs no es van realitzar.

El magistrat ha decidit arxivar la causa contra l'ex director financer d'Imelsa José Enrique Montblanch al no existir indicis suficients per a incloure-li entre els imputats ja que els contractes menors de 50.000 euros no estaven sotmesos a cap control per part de l'aleshores empresa pública depenent de la Diputació de València.

Així consta en una interlocutòria del jutjat, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el qual s'acorda continuar la tramitació de les diligències pels tràmits del procediment abreujat contra Benavent i l'empresari per si els fets pels quals s'investiga Benavent i a l'empresari poguera ser constitutiu d'estafa, falsedat en document privat i malversació de fons públics.

Segons l'instructor, existeixen indicis racionals per a pensar que l'empresari i Benavent "per mitjà d'intermediaris o de qualsevol altra manera, van poder convindre a dur a terme la falsa operació comercial amb la finalitat d'obtindre fàcilment un benefici econòmic costa dels diners públics", que va quedar avortat quan Hisenda va demanar detalls de l'operació.

Segons es dedueix de les diligències practicades en esta causa, es va presentar a la llavors Imelsa al gener de 2013 un projecte de renovació de l'enllumenat a Llutxent per 60.445 euros (IVA inclòs) per un presumpte intermediari entre la Diputació i l'empresa.

Les factures es van emetre al novembre de 2012 i es van abonar per tres pagarés. Posteriorment, sense que consten més dades del succeït en l'intermedi, al gener de 2014 Imelsa va rebre un requeriment d'Hisenda sobre informació d'este cas i les relacions comercials en 2012 entre l'empresari i l'empresa pública, que va permetre comprovar la inexistència de "cap suport documental relatiu al projecte, als suposats treballs facturats ni a qualsevol qüestió relacionada amb açò".

L'empresari va reconéixer aleshores la recepció dels diners sense contraprestació alguna i va garantir el deute com a administrador únic de la mercantil de forma personal, i es va comprometre a la seua devolució amb interessos, per al que va subscriure un document amb el propi Benavent. El passat mes de juliol es va realitzar l'última entrega, el 22 termini, a compte del total reconegut i pactat.

En la via penal, el jutjat va sobreseure la causa al febrer de 2016, decisió que va ser recorreguda davant l'Audiència, que va ordenar continuar-la i realitzar més diligències. La denúncia inicial es va ampliar en eixe moment a Benavent i a un altre director financer d'Imelsa, José Enrique Montblanch.

SENSE PROTOCOLS DE CONTROL

El jutjat destaca que en l'interrogatori tant a este últim com a l'actual encarregat d'eixe àrea en Divalterra, substituta d'Imelsa, tots dos van reconéixer que en operacions d'un import inferior a 50.000 euros -que seria el cas en excloure's l'IVA- "no existeix cap tipus de protocols ni seguiments ni requisit algun excepte l'aportació de factures iguals o inferiors a esta quantitat" ni tampoc hi ha persona encarregada del seguiment de l'operació, ni documentació ni comprovació, una "falta de control" que continua en l'actualitat "alguna cosa que certament resulta poc comprensible".

Per açò, assenyala el jutjat que en 2012 quan es produeix l'operació, amb la presentació del pressupost o la factura de les obres, s'obté el pagament sense comptar amb més limitacions que les que el gerent poguera considerar i bastaria eixa falta de competència en el protocol dels directors financers per a eximir-los de qualsevol responsabilitat en esta operació. I seria el director gerent, el consell d'administració o el conseller delegat l'única persona autoritzada per a açò.

Així, indica que la pràctica de pagament dels contractes menors sense IVA -en la qual prou per a l'aprovació la mera presentació de factura a la qual segueix l'autorització del pagament- "no pareix la més transparent ni la més beneficiosa" per a l'administració pública dels fons de la qual s'ha nodrit Imelsa i es nodrix hui Divalterra.