Margarita Soler ha promés este dimecres el càrrec com a presidenta del Consell Jurídic Consultiu (CJC) de la Comunitat Valenciana, convertint-se així en la primera dona que ostenta el càrrec, pel qual han passat Emilio Attard, Carlos Climent, Vicente Garrido i en l'últim any en funcions, José Díez.

En un acte celebrat en el Palau de la Generalitat en el qual han estat el president del Consell, Ximo Puig; el president de les Corts, Enric Morera, i representants dels cinc grups en les Corts, a més de consellers de l'òrgan consultiu, han pres possessió com a consellers nomenats pel Parlament valencià la setmana passada Enrique Fliquete, María del Carmen Pérez Cascales i Joan Carles Carbonell.

Després d'eixa presa de possessió, en la qual l'anècdota ha sigut l'equivocació de Fliquete a l'hora de jurar el càrrec -com a president, ha dit en un primer moment, per a rectificar tot seguit entre els riures dels assistents- s'ha llegit el decret del president en el qual es nomena a Soler com a presidenta, una vegada renovats els llocs dels sis consellers, tres designats pel Consell i tres per les Corts.

Soler ha assegurat sentir "un immens honor" i ha agraït la confiança depositada en la seua persona pel president Puig. Ha recordat als seus antecessors en el càrrec i ha manifestat que espera estar a l'altura" de la responsabilitat que li ha sigut encomanada en un òrgan consultiu com el CJC que "ha d'ajudar a preservar el nostre Estat de Dret" i garantir la democràcia.

Així, s'ha dirigit els seus companys per a recordar-los que tenen "una exigent tasca per davant" que comença este mateix dimecres amb una reunió del ple, per a controlar l'adequació a la legalitat de les normes que es pretenguen aprovar. Els seus informes, ha dit, ofereixen el rigor tècnic i jurídic com a "garantia" per a la "pulcritud jurídica" de les lleis. "Encara que el dret i les seues institucions per si sols no canvien la vida de les persones, no em cap dubte que sense ell la igualtat i llibertat dels ciutadans tampoc seria possible", ha conclòs.

El president de la Generalitat Valenciana ha destacat durant el seu discurs el valor "fonamental" del CJC per a consolidar l'Estatut i malgrat que en determinats moments de "tensió" s'haja parlat de la desaparició d'esta i altres institucions estatutàries això "seria un retrocés absolutament erroni i negatiu per a l'interés de l'autogovern".

Ha posat com a exemple els 800 dictàmens del CJC enguany, que de no haver existit l'òrgan haurien d'haver sigut redactats pel Consell d'Estat, i s'ha mostrat en contra d'una recentralització. "Espere que tots junts siguem capaços de donar la millor qualitat legal" a les normes, ha dit Puig, que també ha mostrat el seu orgull davant la primera dona que presideix el CJC, la qual cosa contribueix a "fer efectiva la igualtat" perquè no hi ha pitjor desigualtat, ha dit, que "la que parteix de la diferència de gènere".

Puig no ha volgut acabar la intervenció sense recordar que "sense Estat de Dret no hi ha democràcia, sense capacitat de conviure amb unes regles és impossible avançar" i les lleis "estan per a ser en el seu moment qüestionades, en seu parlamentària, per descomptat, i buscant les vies d'encaix d'una societat".

"Ara que estem en moment complicat, l'autogovern valencià és un autogovern major d'edat, que ha sigut capaç d'anar generant una capacitat legislativa potent i que, cada vegada més, ha de ser un espai de referència fonamental per a la vida dels valencians", ha conclòs.