PSPV, Compromís i Podem han presentat una proposició de llei que regula el plurilingüisme a la Comunitat per a desbloquejar la situació generada després de la suspensió del decret de plurilingüisme del Consell al qual plantegen un únic Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural en el qual es deslliguen les hores d'ensenyament en anglés de les hores en valencià, establint percentatges mínims per cadascuna de les tres llengües, i en el qual s'elimina l'acreditació directa de la competència lingüística.

Els portaveus del grup socialista, Manolo Mata; Compromís, Fran Ferri, i el síndic adjunt de Podem, César Jiménez, han presentat la iniciativa -que derogaria l'actual decret suspès pels tribunals- en un acte en el Centre del Carme de València en el qual també ha estat present el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el secretari autonòmic d'Educació, Miguel Soler.

El programa que proposen, que serà debatut en les Corts per a la possible incorporació d'esmenes, reafirma el compromís d'aconseguir que els alumnes tinguen un domini "elevat i equivalent" de les dos llengües oficials, així com el domini funcional d'una estrangera.

Estableix com a mínim que el 25% de l'ensenyament es done en castellà, un altre 25% en valencià i entre un 15 i un 25% en anglés, en tots els centres. La resta, entre un 25 i un 35%, quedaria a lliure elecció dels centres. Per a calcular eixos percentatges es tindran en compte les hores destinades a les àrees lingüístiques, les hores destinades a la competència oral i les matèries en què s'utilitze cada llengua com vehicular.

Eixes hores que queden a lliure elecció han de concretar-se en el Projecte Lingüístic de Centre en una decisió que haurà de ser presa en el Consell Escolar. El calendari preveu tres anys per a la seua aplicació: curs 2018-19 en Educació Infantil i primer cicle de Primària; 2019-20 en tota la Primària i centres d'Educació Especial, i 2020-21 en ESO, Batxillerat, FP i FPA. Fins llavors s'aplicarà la norma vigent anterior a esta llei.

Contempla, a més, que almenys cada quatre cursos els centres facen una avaluació dels resultats i del procés d'aplicació del Projecte Lingüístic de Centre.

PROFESSORAT I RECURSOS EXTRA

La iniciativa contempla també professorat addicional per assegurar la implantació del programa, així com promoure activitats complementàries i extraescolars per a fomentar la competència comunicativa oral en valencià i anglés, plans específics de formació del professorat i elaborar materials curriculars.

Seran mesures per a tots els centres, encara que amb prioritat per a aquells que escolaritzen majoritàriament a alumnes no valencianoparlants, en risc d'exclusió, nouvinguts o que promoguen la normalització del valencià i la millora de competències en llengües estrangeres.

Quant a l'acreditació exigible als docents per a impartir àrees no lingüístiques en castellà, valencià o anglés assenyala que hauran d'acreditar un nivell C1, encara que en el cas de l'anglés estableix una moratòria i fins al curs 2026-27 bastarà amb un B2.

MARZÀ: "UN BON PUNT DE TROBADA"

El conseller ha destacat el diàleg amb diferents col·lectius que han protagonitzat els partits firmants de la proposta, que considera "un pas avant" i ha incidit que no renuncien a l'objectiu que els menors aprenguen tres llengües i es normalitze l'ús del valencià, encara que varie l'instrument per a açò.

Ha agraït als tres grups que hagen posat "en el centre als xiquets" més enllà de les diferències entre partits i ha reiterat que l'objectiu del Consell és "irrenunciable" però els instruments no i este "supera" els disponibles fins ara.

Esta proposta, segons el conseller és "un bon punt de trobada" també per a aconseguir el suport de la resta de forces, que ara podran unir-se al debat perquè fins ara els partits que s'han oposat "amb més virulència" al decret no han participat en un debat pedagògic. Per tant, si esta és una qüestió política, ha reflexionat Marzà, "què millor que les Corts per a debatre".

A més, ha posat en valor que este text haja tingut en compte l'informe d'experts que també sustentava el decret, que mantinga l'autonomia dels centres i la seua particular idiosincràsia i, a més, evita la segregació, amb un únic programa amb "mínims compartits" que té en compte les resolucions judicials sobre altres territoris en el que té a veure amb les proporcions raonables de la presència de les llengües oficials.

Ha destacat també l'enfocament comunicatiu de l'ensenyament o el fet que la llei contemple recursos addicionals, donant continuïtat per llei, per exemple, a la presència d'auxiliars de conversa en les aules o destacant el paper de les extraescolars.

NORMA PARAL·LELA SOBRE CERTIFICACIONS

Esta proposició de llei, ha explicat, lleva els "escalons" establits en els sis nivells que contemplava el decret i deslliga l'augment d'una llengua en virtut d'una altra. Sobre l'eliminació, aleshores, de l'incentiu de l'anglés, ha indicat que s'està preparant una norma paral·lela sobre certificacions d'anglés i valencià sobre la base de les hores que s'hagen rebut en estes llengües durant l'escolarització.

Preguntat sobre el fet que esta norma recórrega als percentatges, com en el seu moment va fer la que va promoure l'exconseller d'Educació del PP Alejandro Font de Mora, ha dit que eixa proposta del 33% per a cada llengua era fixa, "no tenia cap tipus de fonament pedagògic" i no tenia en compte la realitat sociolingüística de cada centre. Esta, per contra, està basada en criteris pedagògics i no en "una ocurrència".

El Ministeri, ha assenyalat, coneix esta iniciativa perquè li l'han traslladat, han estat parlant i tenen "una relació institucional cordial", sense entrar a donar més detalls. "Continuem parlant", ha resolt.

"MÉS VALENCIÀ I INGLÉS QUE MAI"

Per la seua banda, el portaveu adjunt de Podem ha justificat la iniciativa davant el "atac judicial" per parte d'aquells que "no tenen projecte per a este país" a un decret que ha entrat en "via morta". Així, donada la preocupació per la possibilitat de perdre un altre any en la seua aplicació, es van posar en contacte amb Educació al juliol i, després d'un procés de diàleg amb diverses entitats i ajuntaments de diferents zones lingüístiques, s'ha elaborat un text "enriquit, verdaderament integrador" i allunyat de "qüestions partidistes".

Per la seua banda, Fran Ferri ha destacat que esta llei té "la marca del Botànic" i amb ella "hi haurà més valencià que mai", perquè l'objectiu és que la seua presència arribe al 50% de les hores lectives, i al mateix temps "hi ha també més anglés que mai" perquè fixa un mínim del 15% enfront del 13% actual. Es tracta, ha dit, d'afavorir una societat "més inclusiva, més rica i més preparada per al futur".

DISPOSATS A POSAR EL "COMPTADOR A ZERO"

Manolo Mata ha celebrat el "valor" del Consell en delegar esta iniciativa en les Corts i ha admès que és "un repte apassionant" impulsar esta proposta que, ha recalcat, respecta la comunitat educativa i també les decisions judicials. "És la més moderna pedagògicament", ha subratllat, per a convidar a la resta de grups -PP i Ciutadans- a "escoltar" i debatre-la sense "prejuís" perquè "és el futur d'un país el que està en joc".

"Estem disposats a posar el comptador a zero amb altres forces que han sigut extremadament bel·ligerants" amb el decret de plurilingüisme, ha afirmat el socialista, que ha resolt: "Si amb este text no som capaços de posar-nos d'acord, tenim un problema amb la societat" perquè "el que contaminava alguns debats no està".