L'escultura 'La pamela' de Manolo Valdés s'ha alçat com la "clara guanyadora" de la votació popular oberta entre sis peces de l'artista valencià per a instal·lar-se definitivament a València. Esta icònica peça de més de 4.000 quilos d'alumini ocuparà a partir de final d'any un lloc destacat en La Marina, on s'erigirà sobre una base de fusta per a "mimetitzar-se" amb l'ambient del port i plantar cara al mar.

La peça ha rebut un total de 12.855 vots en el concurs obert a final de juny per a triar qina de les sis escultures monumentals plantades en el Llac Sud de l'estany de la Ciutat de les Arts i les Ciències es quedaria per sempre a València, com ha desvetlat este dijous Hortensia Herrero, presidenta de la Fundació que porta el seu nom i que ha impulsat el projecte.

'La pamela' té un cost d'1,7 milions d'euros i ha superat folgadament, "des de la primera setmana de concurs", a les seues competidores. Completen el podi les creacions de Valdés 'Mariposas', amb 10.703 vots, i 'La mariposa', amb 7.996 vots; i queden per darrere 'La diadema', 'La doble imagen' i 'Los aretes'. En la votació han participat un total de 41.538 persones.

Herrero ha expressat la seua satisfacció per la peça triada per la ciutadania, un cap "molt sobri i elegant" i "el que més queda en la memòria" entre els sis creats per Valdés. Per açò, aposta perquè "llueix en tota la seua esplendor i es mimetitze amb l'entorn", mitjançant una tarima de fusta com la dels pantalans de la Marina. 'La pamela' ha sigut adquirida per l'entitat per a cedir-la a la ciutat de València.

Tant este cap com els altres sis seguiran obertes al públic fins al diumenge 10 de desembre, quan la guanyadora del concurs viatjarà a la Marina per a coronar una gran plaça entre EDEM Escola d'Empresaris i l'Embull 2, en rehabilitació durant els pròxims mesos. Este espai "simbòlic" patirà una "gran transformació" amb l'objectiu de desmuntar "el mite que València mira d'esquena al mar", ha destacat el director estratègic del Consorci València 2007, Ramón Marrades.

De fet, l'entitat ja ha formalitzat la petició a l'Ajuntament perquè es denomine com a Plaça de l'Aigua. "Hi ha una València molt marinera", ha manifestat Marrades, per a recordar que "Manolo Valdés s'identifica amb la mar" i que, per tant, la idea "representa la seua València".

Després de manifestar que li dóna "una mica de pena" que els sis caps gegants abandonen al desembre les aigües de les Arts i les Ciències, Herrero ha anunciat que una altra exposició temporal li prendrà el testimoni en 2018, tot i que encara no es coneix el nom de l'escultor i si serà de nou valencià, per la qual cosa la Fundació està "oberta a tot". Abans, "al novembre coincidirà la Marató, l'art de Valdés i l'arquitectura de Santiago Calatrava: una passada", ha manifestat.

Preguntada per quina de les sis peces és la favorita de l'artista, la presidenta de la Fundació ha assegurat que "totes són filles seues" i que "ha guanyat la que havia de guanyar", la favorita dels visitants.

El director de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Enrique Vidal, ha recordat el "somni fet realitat" per al complex, quan es va conéixer que els caps ocuparien el Llac Sud. Es tracta d'un diàleg entre dos valencians il·lustres a través de les seues obres", Valdés i Calatrava.

L'escultor comparteix esta exhibició amb unes altres que té actualment obertes en Düsseldorf (Alemnia), Venècia (Itàlia) i Singapur, si bé la de València és "de la qual se sent més orgullós". Manolo Valdés (1942) va nàixer i va cursar els seus primers estudis a València, per a dos dècades més tard convertir-se en un dels fundadors del grup artístic Equip Crònica i, ja en 1981, iniciar la seua carrera en solitari sota un estil propi.

El valencià ha portat les seues obres per tot el món i ha rebut nombrosos premis i reconeixement, a més de formar part de la col·lecció permanent de galeries com el Centre Pompidou de París o el Metropolitan de Nova York.