El treball s'ha publicat este dijous en la revista 'Scientific Reports' i està basat en mostres obtingudes entre els anys 2004 i 2014 en hospitals i UPSI valencians, informa la institució acadèmica valenciana en un comunicat.

"La majoria dels casos estudiats corresponen a grups o cadenes de transmissió de la mateixa Comunitat Valenciana, fet que demostra la importància de les transmissions locals", ha destacat el catedràtic de Genètica de la Universitat de València i coordinador del treball i investigador de Fisabio, Fernando González.

RELACIONS SEXUALS SENSE PROTECCIÓ

La investigació posa de manifest que el 57% de les infeccions corresponen a grups de transmissió de la Comunitat Valenciana i en els quals predominen les infeccions d'homes d'origen espanyol i que mantenen relacions sexuals sense protecció amb homes. A més, es demostra que els subtipus no-B descrits en l'àmbit valencià afecten principalment persones heterosexuals i d'origen estranger. També, encara que amb menor incidència, entre les persones afectades pel subtipus B es troben usuaris de drogues administrades per via intravenosa.

A més, l'estudi també descriu un increment sostingut de les infeccions tipus no-B (més del 15%), com a conseqüència dels fluxos de persones, com la immigració i el turisme, que s'han confirmat també anteriorment en altres regions d'Espanya com la Comunitat de Madrid.

Pel que fa al tipus B de la VIH, en concordança amb les dades existents a l'àmbit europeu, també és el prevalent en la majoria dels països occidentals. Per esta raó, este és el tipus més estudiat i en el qual es coneixen millor les mutacions del virus que poden provocar resistències als fàrmacs antirretrovirales.

La novetat que aporta este estudi, titulat 'The molecular epidemiology of HIV-1 in the Comunitat Valenciana (Spain): analysis of transmission clústers', és que s'ha realitzat a partir de l'anàlisi de la informació genètica del virus de 1.804 mostres contingudes en sis hospitals i UPSIs (Unitats de Prevenció de la SIDA i altres ITS), a diferència d'altres treballs basats en entrevistes. Les mostres s'han generat en un període que va des de la dècada del 2000 a principis de l'any 2014.

Esta metodologia té com a objectiu dissenyar la millor teràpia antiviral per a cada persona infectada i es combina amb dades epidemiològiques i clíniques dins d'un programa de vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH, buscant una caracterització més detallada i precisa de l'epidèmia de VIH a la Comunitat Valenciana.

REFORÇAR LES MESURES PREVENTIVES

Esta investigació és rellevant, segons Fernando González, "per la major resolució i detall que aporta a la vigilància de la infecció pel virus, descrivint i quantificant l'existència de grups de transmissió del mateix, i permet dissenyar i implementar programes d'informació i control dirigits a grups més exposats a les infeccions". El treball, a més, incidix que els resultats obtinguts "deuen ser útils per a establir i reforçar les mesures preventives en determinats grups de risc".

La investigació ha sigut finançada pels ministeris d'Economia i Competitivitat, de Sanitat i Consum, i pel de Cultura i Esport, a més de pel programa Prometeu (Generalitat Valenciana) per a grups d'investigació d'excel·lència.